Els jocs en què no guanya ningú

La botiga Artijoc de Mataró, és a primer cop d'ull, això, una botiga. A dins, però, t'adones que no només hi entren a comprar. Hi ha unes taules i cadires, d'aquelles de mida petita, que omplen la sala del fons. Allà els grans i els petits s'hi poden entretenir a mirar els jocs que tenen de lloguer si volen provar això d'endur-se la joguina a casa. És una opció que, segons expliquen des de la mateixa cooperativa, funciona. Tot i que sembla una contradicció, perquè deixen de vendre els mateixos jocs que també tenen exposats. Hi ha públic per tot, mantenen. Els qui acostumen a llogar poden ser aficionats al joc de taula ja que hi ha un públic adult interessat, però també pares que miren d'enganxar a la cadira ni que sigui uns moments els més moguts de la casa. Els que són socis de la cooperativa paguen 4 euros pel lloguer i a la resta els en costa 9 endur-se el joc a casa. Molts són jocs cooperatius, que no busquen la rivalitat sinó l'esforç de tots a l'hora d'aconseguir arribar a un objectiu i per tant on guanya tothom.

Aquesta és una de les premisses de la cooperativa que mira de fomentar el joc i especialment el de cooperació. Treballen com a centre de recursos i amb materials relacionats amb el joc per a grups d'esplais, associacions i amb escoles on també fan algunes de les classes extraescolars. Els agradaria, en un futur, estendre la idea del lloguer del joc en alguna biblioteca. Hi ha molts jocs per triar, i no cal que tots siguin de taula. L'exemple més clar i també divertit de veure és com un grup de nens s'escarrassa per dibuixar amb el llapis cooperatiu. Un invent ben senzill en què estirant cadascun pel seu costat unes cordes que porta lligades el llapis han de mirar de mantenir-lo dret i aconseguir dibuixar alguna cosa entre tots.

Un dels objectius de la cooperativa, tal com explica una de les sòcies, Mireia Riera, és que les famílies hi vagin a descobrir nous jocs i passin allà l'estona. La cooperativa, situada al carrer Sant Antoni, ocupa una antiga casa amb detalls modernistes i amb un pati interior que convida a estar-hi. Poden triar un matí o una tarda a la setmana, però sempre acompanyant els infants. “No volem que sigui una ludoteca sinó un espai familiar on passar-ho bé plegats”, explica. Pels que no són socis de la cooperativa també hi ha l'opció de reservar i llogar els espais que s'han batejat com el Gronxador de l'Artijoc.

Allà mateix, entremig de cuinetes, pissarres i coixins, la Mireia o la Noe no es cansen d'obrir les capses per mostrar els secrets d'un nou joc. Són les primeres a reconèixer que els entusiasma jugar i es veu d'una hora lluny que se n'han fet un fart. La prova és que no s'ho pensen dues vegades si el joc escollit no el coneixen de res. Agafen les instruccions, paren la taula i comença la partida.