Un segle d'ajuda

Pere Bachs, de 71 anys, parla del seu treball com a voluntari de la Creu Roja de Cornellà amb devoció. “Has de tenir al cor acompanyar la gent”, assegura abans d'explicar com va néixer Pallassos Solidaris de Cornellà l'any 2007 com a resposta a la necessitat de les famílies que van viure l'explosió de gas al barri d'Almeda. El president, Bartolomé Jiménez, reconeix que va ser una de les actuacions més difícils i importants que ha fet l'entitat en 100 anys. “Vaig pensar que podríem comprar uns nassos de pallasso i un barret i acompanyar els nens”, recorda Bachs. Tres anys després, Pallassos Solidaris és l'únic grup de pallassos de la Creu Roja a Catalunya i l'Estat i col·labora amb agrupacions “d'arreu per aconseguir un somriure”, com puntualitza Bachs, de nens i gent gran que estan hospitalitzats o en centres.

“La Creu Roja la fem les persones”, afirma Javier Egea, coordinador de l'assemblea local. Calcula que han passat per l'entitat prop de tres mil voluntaris. Ara són 122 d'entre 17 i 71 anys.

L'ONG més antiga de Cornellà va néixer l'any 1911, però el fet que va remoure les consciències dels cornellanencs es va produir quatre anys abans: la ciutat va patir greus riuades que van requerir la Creu Roja de Barcelona i l'exèrcit. L'equip directiu recorda com inicialment l'entitat s'encarregava de temes sanitaris. “Fins que els van cedir un cotxe, els voluntaris portaven els malalts caminant des de Cornellà fins a l'hospital Clínic provincial”, apunta Jiménez. L'entitat va fer un gir més social a la dècada dels vuitanta amb la incorporació de l'assistència a col·lectius com ara gent gran, discapacitats, infants i immigrants, i la intervenció en àrees com ara el medi ambient, els drets humans i la cooperació internacional. L'agenda de la Creu Roja a Cornellà és molt intensa, igual que la programació de les activitats del centenari. “La resposta de les entitats de la ciutat ha estat molt bona”, explica Egea. La commemoració es tancarà l'abril del 2012 amb la presentació d'un llibre sobre la història de l'entitat. En aquests dotze mesos, per exemple, sonarà una sardana en honor de l'entitat, es presentarà un llibre de fotografies, es farà un sopar per a la solidaritat a la Fira de Cornellà i s'organitzaran diversos actes culturals i socials. El tret de sortida, però, es va viure el dia 1 d'abril amb un recorregut pel centre de la ciutat en què va ser present l'alcalde, Antonio Balmón.

La presència dels voluntaris de la Creu Roja és constant a Cornellà. Jiménez recorda que “és una ciutat molt viva amb un moviment social fort” que organitza cada cap de setmana actes. Egea posa un exemple: “Un diumenge al matí podem ser al camp de futbol del Cornellà i a la tarda al de l'Espanyol”. Al nou estadi de Cornellà-el Prat hi envien 45 voluntaris, la meitat d'altres llocs de Catalunya.

Fent un cop d'ull a la història de l'ONG, els seus responsables recorden els moments més intensos dels voluntaris: les inundacions de l'any 1971, l'incendi dels edificis coneguts com les torres verdes, el pas de 32 voluntaris pels Jocs Olímpics de Barcelona i l'incendi de la cristalleria europea (antiga Elsa) a la dècada dels noranta. En cas d'emergència, asseguren, “ningú fa marxa enrere” i “tothom té la formació necessària per oferir l'ajuda més immediata”. L'explosió de gas a l'avinguda Porta Diagonal, a Almeda, va suposar tot un repte que ha marcat la història més recent de l'ONG.

L'altre projecte que viu amb intensitat Pere Bachs és un programa de ràdio que cada setmana s'emet els dimecres a la ràdio municipal. “No et canses si ho
fas amb el cor”, reconeix Pere Bachs, que es defineix com una persona activa amb ganes d'ajudar.