Societat

la contra

Reus exporta la tronada

La festa major de Solsona ha incorporat enguany tres morters a la seva tronada seguint el model de la de Reus, l'única de Catalunya que conserva la fórmula ancestral

Els mascles no es deixen però sí que s'explica com es fa una tronada. Aquesta és la política que segueix l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC) quan alguna població se'ls adreça per interessar-se pel muntatge de la tronada reusenca, l'única de Catalunya que es conserva tal com eren les tronades fa segles, és a dir, un rec de pólvora esquitxat amb trons i, sobretot, amb els mascles o morters. L'últim poble que ha trucat a les portes de l'IMAC ha estat Solsona, que té una de les festes majors de més excel·lència de Catalunya i és una festa patrimonial d'interès nacional, categoria que també té la Patum de Berga i a la qual aspira Reus amb el seu Sant Pere. En la festa d'enguany, que tot just acaba de passar, a la capital del Solsonès han incorporat tres morters a la seva tronada i han recuperat, així, un element pirotècnic que tenien documentat per primera vegada l'any 1693.

La tronada de Solsona, que ha petat dues vegades, una dimarts passat i l'altra, l'endemà, és modesta si es compara amb la de la capital del Baix Camp. És un rec de pólvora que s'estén en una recta i que al final es bifurca en tres direccions, com si fos una forquilla. Els trons escampats damunt el rec fan que peti fort. Però els solsonencs hi trobaven a faltar un acabament més sorollós i contundent. I van decidir recuperar els morters. L'únic lloc on els podien ajudar a fer-ho era Reus perquè, com explica l'etnòleg Salvador Palomar, la resta de tronades que avui dia peten a Catalunya només conserven això, el nom, per descriure el que és un rec amb trons (Manresa, les Borges del Camp, Riudecanyes o Solsona, fins ara) o unes traques i uns morters aeris (Tarragona, per exemple). Així, doncs, una delegació solsonenca es va desplaçar el passat Sant Pere a Reus, on va poder comprovar com es munta la tronada. De tornada al poble, va fabricar tres mascles propis seguint el model reusenc, que han petat al final de cada banya de la forquilla esmentada abans.

Marc Navarro, el tècnic de festa major de l'IMAC, explica que no és el primer cop que pobles i ciutats vénen a Reus a mirar de copiar la tronada, com han estat els últims casos del Vendrell, Granollers o Solsona. «Això no és cap fórmula secreta. Tothom pot venir a preguntar i a mirar el que fem aquí. Després, en faran una interpretació perquè en cap cas el que fem és deixar els morters.» Els recuperadors dels mascles a la tronada de Solsona han fabricat els seus propis morters, inspirats en els de Reus però molt diferents, a la vegada. Són uns cilindres d'acer amb una cavitat al mig que s'omple de pólvora i terra compactades. Pesen 10,3 quilos cadascun i duen gravat un element al·legòric identificatiu dels estaments signants del protocol del folklore geganter de la festa major, és a dir, l'Ajuntament de Solsona, la Confraria de la Mare de Déu del Claustre i l'Agrupació de Geganters. Se n'han fabricat nou peces, tres jocs per a cada entitat.

A Reus, el joc de mascles està constituït actualment per 66 peces, ja que l'IMAC n'ha encarregat 33 més de reserva en vista de la jubilació del torner Claverí, responsable de la fabricació de les peces en els últims anys. Peces que, de tant en tant, són objecte de radiografies per comprovar que no tinguin cap fissura interna. Tot és poc per conservar la tronada, que, lluny de perillar per la incomprensió europea, sembla que cada any té més adeptes fora de les fronteres locals. I és que com més tronades hi hagi que petin fort, més complicat ho tindrà l'euroburocràcia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.