HOQUEI SOBRE PATINS / OK LLIGA
L'adéu d'un històric
El Club Patí Voltregà baixa per primer cop en 54 anys d'història, després de militar 40temporades consecutives en la màxima categoria, en què ha ocupat totes les posicions
1descensen tota la història del Club Patí Voltregà
Tot i ser un club petit d'un poble petit, el Club Patí Voltregà és tot un històric de l'hoquei sobre patins que ha fet visible Sant Hipòlit de Voltregà a tots els mapes. El conjunt osonenc sempre ha estat en l'elit des de la seva fundació el 1955 i ara, per primera vegada, ha baixat de la màxima categoria estatal, de la que va ser un dels fundadors fa 40 anys. La seva presencia en la màxima categoria no ha estat de cap manera testimonial, sinó que el Voltregà ha passat per totes les posicions de la taula, excepte les de descens, que no ha ocupat fins ara. En dues ocasions va ser el campió i en dues més es va quedar a les portes del títol, ocupant la segona plaça. En multitud d'ocasions es va classificar per jugar una competició europea, en què va ser el primer campió de la copa d'Europa, i ha aconseguit portar-ne tres a les seves vitrines. El seu darrer èxit europeu va ser la temporada 2001/2002, en què va guanyar la copa de la CERS. Dimarts 31 de març, però, el Voltregà va escriure una nova pàgina de la seva història, aquest cop negativa i dolorosa, amb el descens.
El cert és que el Voltregà feia cinc temporades que jugava amb foc i aconseguia la permanència en l'última o en la penúltima jornada de la competició. El curs passat, els jugadors i els aficionats fins i tot van plorar al mig de la pista pel descens després de ser derrotats a Mataró en la darrera jornada. Un gol en l'últim minut del Vilanova, que va significar l'empat contra el Cerdanyola, els va retornar a la màxima categoria i va fer baixar els vallesans.
Dels catorze equips creadors de la divisió d'honor, la temporada 1969/70, només el Voltregà i el Barça s'hi mantenien sense haver baixat mai. Van ser precisament els blaugrana, els rivals del Voltregà en el partit del descens. El seu 2-2 va ser insuficient per mantenir-se i van baixar. Uns altres equips històrics com ara el Noia i el Reus Deportiu, que també van ser en la fundació de la màxima categoria, van conèixer abans el dolor del descens –els reusencs la temporada 1985/86 i els de Sant Sadurní la temporada 1993/94–, i tots dos van recuperar el seu lloc en l'elit la temporada següent, després de passar només un any fent la penitència en la primera divisió estatal.
Un bon planter.
ELS 40 ANYS
El Mataró i el Sitges completen el descens de tres catalans
Els dos equips que han acompanyat el Güell Voltregà en el descens de l'OK Lliga a la primera estatal han estat el Grup Clima Mataró i el Sitges Arian, dos equips catalans més. Des de la temporada 1997/98, en què van baixar el Piera, l'Arenys de Munt i el Vila-seca, no s'havia repetit la circumstància que totes les places de descens estiguessin ocupades per catalans. En aquestes onze temporades, majoritàriament en baixaven dos, i en tres ocasions un sol equip català va estar acompanyat per dos de la resta de l'Estat. El Sitges va baixar de l'OK Lliga en l'any del seu debut i en la seva primera aparició en l'elit, ja que no va poder aconseguir la permanència. En la tercera jornada els del Garraf es van situar en la darrera posició i ja no la van poder abandonar ni amb un canvi d'entrenador. La falta de victòries –la primera la van aconseguir en la 24a jornada–, els va condemnar a la part baixa de la taula, i a quatre jornades del final ja havien certificat el descens. El Mataró també va estar en la part baixa i en la zona de descens des de les primeres jornades, i tot i que sempre va estar lluitant per sortir del forat no ho va aconseguir. El seu problema va ser la quantitat d'empats que va obtenir, amb un total d'onze. El seu joc no era dolent i els resultats eren ajustats però no sumaven els tres punts. Els mataronins eren capaços d'empatar a casa amb el Barça, a la pista del Reus i del Liceo, però al final va ser insuficient i es van quedar a un punt de la permanència després de fer un bon final de lliga amb tres victòries seguides. L'estranya temporada en la lliga va tenir el contrapunt en la competició europea, on es van classificar per disputar la final a quatre de la copa de la CERS, que jugaran el 18 i 19 d'aquest mes.
Sorgits del Voltregà i repartits per l'OK Lliga
El conjunt de Sant Hipòlit sempre ha estat un dels que ha treballat millor les categories de base i és un lloc on han sorgit grans jugadors en diferents èpoques. Aquest any del descens hi ha un bon grapat de jugadors que es van formar en el Voltregà jugant i fent coses destacades en altres equips de l'OK Lliga i que reunits podrien formar un equip que, sense cap mena de dubte, lluitaria per estar al davant i guanyar títols. El davanter Sergi Panadero i el defensa Lluís Teixidó militen en el Barça Sorli Discau i aspiren a guanyar-ho tot, mentre que el porter Guillem Trabal fa anys que és un dels puntals de l'Alnimar Reus Deportiu en l'intent d'instal·lar-se en el primer terme de l'hoquei. El mig Xavi Armengol fa diverses temporades que brilla en el Viva Hábitat Blanes, on s'ha reunit amb ell el defensa Dani Rodríguez. També va deixar Sant Hipòlit la temporada passada el davanter Quim Casalí, que va anar a reforçar un Lloret que ha estat tota una revelació en aquest final de campanya. Els blaugrana Miquel Masoliver i Mia Ordeig també van jugar de petits al Voltregà, però van passar al Vic, el club amb què es van donar a conèixer.