L'artista Glòria Morera publica les seves memòries, «El caballete cojo-nudo»

Glòria Morera tenia un cavallet que coixejava perquè hi faltava una roda i que sovint havia de falcar quan pintava. No se li va acudir canviar-lo perquè, en uns moments dramàtics de la seva vida, segons explica, aquella coixesa era un recordatori que «en aquest món, si no ets collonut, estàs perdut», fent un joc de paraules de mal traduir al català. Aquest cavallet imperfecte inspira el títol de les memòries, escrites en castellà, que la veterana artista terrassenca establerta a Santa Coloma des de fa més de trenta anys acaba de publicar a Abadia Editors, El caballete cojo-nudo. El llibre, que presentarà el dia 21 a la sala Gal-Gallery de Barcelona, coincidint amb la inauguració d'una exposició de pintures seves, El món de Glòria Morera, repassa la seva trajectòria professional des del final de la Guerra Civil fins avui mateix. Contemporània d'Emília Xargay i M. Assumpció Raventós, amb les quals va exposar sovint a Barcelona i Madrid a mitjan anys seixanta, Morera va fer la seva primera exposició individual, a la galeria Jaimes de Barcelona, el 1959, el mateix any que participaria a París en una mostra col·lectiva de dones artistes que li inspiraria l'organització, a la capital catalana, dels Salons Femenins d'Art Actual, celebrats del 1962 al 1971. Pintora i escultora, ha publicat també cinc llibres amb poemes i escrits personals, l'últim dels quals és Carta d'una artista al seu mecenes (2006).