El reconegut teòleg, sacerdot. escriptor i professor José Ignacio González Faus (València, 1933), molt vinculat a Sant Cugat del Vallès i Barcelona, va morir ahir a la tarda als 91 anys, segons ha confirmat Jesuïtes de Catalunya. Va combatre dins l’església la necessitat de recuperar l’esperit del Concili Vaticà II i de convertir els temples en les cases dels més desafavorits, fet que el va convertir sovint en una veu incòmode.

Va ser molt crític amb les estructures econòmiques de poder que generen injustícies, en la línia del bisbe Pere Casaldàliga, amb el qual sempre va mantenir un vincle especial. No va estalviar crítiques tampoc als estaments eclesials i a les estructures de l’església reivindicat que el seu lloc era al costat de les víctimes. Per això, en reclamava la seva reforma, segons ha recordat la nota que ha publicat Catalunya Cristina arran del seu traspàs.

Casaldàliga, des de la selva amazònica del Brasil, li adreçava l’any 2002 aquestes paraules en una carta, segons recorden els Jesuïtes: “Mai no deixes indiferent amb el que escrius. Sempre ets interessant. Pel que dius i perquè ho dius bé. Saps posar Déu, Crist, l’Església, la Història, la vida humana, a l’abast de la sensibilitat moderna. No tens por de parlar a nyerros i cadells. Ets teòleg i periodista. Ets un teòleg humanista en el sentit d’humà i humanitzador. Tens la indignació profètica necessària per espolsar obertament i cortesament poders i estructures i omissions.”

Va ser director de la revista Selecciones de teologia (1968-1977) i des del 1981 fins al 2005 va liderar el centre d’estudis Cristianisme i Justícia, del qual n’havia estat impulsor. Va veure el Concili Vaticà II com una llum d’esperança. Amb el temps, però, la seva visió va ser considerada controvertida per molts teòlegs i sacerdots conservadors.

Va impartir classes a diversos països de l’Amèrica Llatina, on es va desenvolupar el moviment de la teologia de l’alliberament, al qual va donar suport. Va ser professor convidat a diferents països, com Mèxic, el Brasil i l’Uruguai. En la seva obra hi ha una crítica constant al capitalisme i al diner. Segons ell, els pobres són els veritables vicaris de l’església, que hauria de ser una comunitat al seu servei.

Va entrar a la Companyia de Jesús el 1950 i va ser ordenat sacerdot el 1963. S’havia llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona el 1960. També va estudiar teologia a Sant Cugat i posteriorment a Innsbruck (Àustria) el 1963 i el 1964. Es va doctorar a Tübingen (Alemanya) el 1968 i va ser professor de Teologia Sistemàtica a la universitat José Simeón Cañas d’El Salvador.

Va ser un escriptor incansable. Les dues obres més influents van ser La humanidad nueva i Ensayo de Cristología y Projecto de hermano: visión creyente del hombre. També va ser l’autor de 37 quaderns de la col·lecció de Cristianisme i Justícia, el darrer dels quals va ser Rics i pobres al Nou Testament (2023), en què insistia en la seva idea del que havia de ser l’església. Va ser també un col·laborador habitual en mitjans de comunicació de premsa escrita, com La Vanguardia i El País.