Els mitjans catalans es van fer ressò diumenge de la tràgica pèrdua de l’escriptor, filòleg i músic Xavier Garcia López (Tàrrega, 1967) per culpa d’un incendi al centre del municipi de la capital de l’Urgell. Va ser un cop fort per a la cultura de Tàrrega, de l’Urgell, de les Terres de Ponent i de tot el país, ja que era una eminència en l’estudi de Manuel de Pedrolo (1918-1990), un dels grans monstres de la literatura catalana.

Garcia, que treballava en la regidoria de Cultura de l’Ajuntament, va ser un artista multidisciplinar. Va estudiar a l’institut Manuel de Pedrolo, anomenat com el seu gran referent literari. Llicenciat en filologia a la Universitat de Lleida, també va ser un erudit de primera magnitud i poeta, músic, narrador, historiador, columnista, coordinador literari, traductor i comissari de la Sala Marsà de Tàrrega, on ell mateix havia mostrat algunes de les seves creacions més ambicioses.

Un dels seus companys a l’Ajuntament, Lluís Agea, remarca entre la seva àmplia obra la introducció de Garcia en el món de la poesia amb el recull Background (1993), publicat després d’haver coordinat algunes monografies literàries a l’Ajuntament de Lleida. El 1992 havia fundat i dirigit la col·lecció Biblioteca de La Suda de l’Editorial Pagès. Amb l’editorial lleidatana va publicar Quaderns de Thä, un recull de fotografies de la primera meitat del segle XX de l’Urgell amb descripcions i anècdotes narrades per ell mateix.

Com a poeta era incansable i el 2011 va fundar el Cuartito de poesía, amb el qual havia participat als carrers de la vila en la reconeguda fira de teatre del municipi. “Per Tàrrega són molt importants, més enllà dels treballs de Pedrolo, el compendi d’autors targarins Escriptors de pedra i ferro perquè cobreix escriptors que van des del segle XII al XXI, i el seu treball de coordinació de l’editorial Natan de l’Ajuntament.”

En l’àmbit de Pedrolo, va publicar Epistolari (1988) i Tàrrega, Ciutat del Mecanoscrit. Pedrolo pas a pas, mot a mot (2018), a banda de ser l’autor i ideòleg de la ruta Pedrolo del municipi. El 1995, en el número 2 de la col·lecció Natan, va escriure Pedrolianes, un exercici amb el qual va guanyar la beca Manuel de Pedrolo.

Va escriure també la història de la ràdio de la ciutat 50 anys de Ràdio Tàrrega (2004) i es va capbussar en fets menys coneguts, com els goigs, el cementiri municipal, els tòtems de Viladot i la literatura de Joaquim Molas.

Una de les seves passions més conegudes era la música, que solia vincular al seu talent poètic. Preparava, de fet, un llibre sobre la mirada en les lletres de cançons de flamenc i les cançons populars. A banda de la seva coneguda afició per George Brassens, un dels seus artistes preferits era Camarón de la Isla. Havia actuat també amb el bateria Miquel Soldevila. “Les seves exposicions a la Sala Marsà no es limitaven al món literari. Anaven molt més enllà en l’àmbit visual”, recorda Agea. El 2012 va crear l’espectacle conegut com a Blanc sobre negre i el mateix any va fer una recordada exposició al castell de Concabella, coneguda com a Nou pams de terra: un happening.

Va deixar constància del seu enorme talent com a escriptor en el recull d’articles que va aplegar a Sense càrrec , alguns dels quals havia publicat a la revista Urc. Actualment també era el coordinador editorial de la col·lecció Col·loquis a Thä, homenatges monogràfics dedicats a escriptors contemporanis.