Apunts

En la mort de Joan Zafont

Amb la mort de Joan Gratacòs Fernández, la setmana passada, Besalú ha perdut un d’aquests veïns que acaben sent indispensables en qualsevol comunitat que pretengui ser activa. En Joan Zafont o Safont –com era conegut, perquè vivia a la casa on va néixer l’abat d’aquest nom– era sastre, una professió que havia heretat del seu pare i que va desenvolupar a la sastreria familiar dels baixos del seu domicili. Sempre va admetre que en aquell negoci es trobava més a gust fent de venedor, tenint contacte amb la gent darrere del taulell, que no pas tallant vestits a la rebotiga. Devia ser aquell tarannà social el que el va impulsar a formar part de moltes entitats i a encapçalar diversos projectes locals. En Zafont, nascut el 1927, va ser jutge de pau, va tenir un programa a Ràdio Besalú, va presidir la delegació gironina de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya, va ser el delegat local de la Germandat de Donants de Sang, membre del Consell Consultiu de la Gent Gran de la Garrotxa, representant d’aquest organisme al Consell Consultiu de Catalunya... En una entrevista d’ara fa sis anys en aquest diari, comentava que, per acabar de completar l’agenda, cada quinze dies se n’anava a una residència d’avis a explicar contes. Com a jubilat, en Zafont trobava a faltar que la gent gran fos reticent a unir forces i els reclamava que agafessin consciència de la influència que podrien tenir com a col·lectiu. A Besalú el trobaran a faltar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a