Apunts

Joan Donat Corominas

Representàvem en teatre El motí del Caine i en Joan feia el paper d’un oficial de marina americà. No va tenir inconvenient a deixar-se tenyir els cabells de ros, per tal de semblar més ianqui. El problema va venir després de la vetllada, per destenyir-lo...! Un detall del seu temperament, tot impuls i dedicació. Si durant molts anys va córrer les maratons de Berlín i de Nova York, també va col·laborar en les vetllades de teatre i singularment en Els Pastorets de Girona, representant el paper de còmic junt amb l’enyorat Salvador Donato, així com –més tard– cuidant de labors més humils però necessàries, com era fer de traspunt o encarregat de telons i cortines...

Empleat de banca de tota la vida, va viure moments difícils a Barcelona, per culpa de les ensulsiades financeres que li tocaren aguantar, pel mal cap dels dirigents. De nou a Girona –a Palau-sacosta– va reprendre el contacte amb la seva gent de tota la vida. Pare de dos fills i una filla, Donat sempre va trobar temps per ajudar en qualsevol qüestió que li fos sol·licitada, i va tenir detalls de generositat poc comuns.

Aguantant estoicament una malaltia sobrevinguda des de fa molts anys, tot just el passat Nadal encara el tinguérem al Teatre Municipal, seguint el joc de llums i cançons de l’espectacle en què havia intervingut tantes vegades. Ha estat un amic, amb qui sempre hem pogut comptar. Ara descansa en pau, que ja li correspon.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.