Apunts

Recordant Emili Banchilleria Balaguer

Amic, dentista, espòs, pare i exveí del Barri Vell de Girona

Sé que passem un degoteig constant d’amics i amigues que ens deixen i que ho faran aquest temps de la maleïda pandèmia; no tots ens deixaran per la seva culpa, però sí que a causa del confinament establert el temps que duri les famílies viuran el dolor més gran de no poder-los acomiadar com es mereixen i a vegades ni tan sols poder estar al seu costat. Molts passaran desapercebuts, però quan surt un nom que et sacseja els sentiments perquè de cop se’n van a la teva infantesa un sent la necessitat de demostrar el seu record.

Ens ha deixat l’Emili Banchilleria després d’una llarga malaltia que havia portat amb molta serenor. Fill del Barri Vell de Girona, concretament vivia a la placeta del Correu Vell, que diuen ara, al costat d’una botiga de queviures que en deien a ca la Pilar –eren uns baixos, encara recordo els vidres que hi havia–. El seu pare era mecànic dentista i tenia el taller al carrer Carreras Peralta, just davant la llibreria Roca. Feia cantonada al costat d’una botiga petita de queviures que en deien a ca la Marta. Els seus pares eren clients de casa, venien a comprar la llet. Recordo la seva mare, molt afectuosa i no gaire alta. Eren dos germans, ell i una noia, i en aquell temps les mainades ens coneixíem tots. Era tres anys més petit que el Raimon i una mica més gran que jo. Recordo que a la mare i el pare llavors el seu pare ja els havia fet algun arranjament a la boca, que ho feien els mecànics.

L’Emili ha estat un reconegut dentista de la nostra ciutat. Havia estat, entre altres coses, president del Col·legits d’Odontòlegs i Estomatòlegs, president de l’Associació de Dentistes Solidaris de Girona i un dels primers directius del Valvi Girona, secció de bàsquet. Aquests termes a mi ja em superen. Érem veïns del Barri Vell. Una de les filles crec que estava amb el reconegut doctor Soliguer –ara ha estat l’aniversari del seu decés–, i junts van portar un tema de la seva malaltia, per la qual cosa ens vàrem sentir molt ben atesos.

Des d’aquestes ratlles dono el sentit condol a la seva esposa Rosa Maria, a les seves filles i la resta de família. No cal que els repeteixi la gran persona que era l’Emili perquè ho saben, i sàpiguen que des d’aquest silenci en què l’han hagut d’acomiadar a causa de les circumstàncies, estic segura que els que l’estimàvem estem al vostre costat donant-vos un escalf que no podeu veure però que espero que sentiu.

Emili, la gent del Barri Vell d’aquell temps no t’oblidarem.

Descansa en pau.

(*) Filla dels fundadors de la Granja Mora

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a