Recordant Josep Turón Serrat

Ahir, amb un missatge de mòbil, em feien saber que en Josep ens havia deixat. L’esquela m’havia passat desapercebuda, tot i que es reconeixia bé i hi sortia la creu del seu fill, que va morir.

Amb en Josep ens vam conèixer quan la Rosa, la seva esposa, va començar a estar al nostre costat. Un dels records més íntims és quan el grup d’havaneres Terra Endins va venir a casa pel meu sant a obsequiar-me amb una cantada íntima i familiar. Encara hi havia Emili Girbal i Salvador Donato, amb les seves famílies, i jo els vaig convidar perquè poguessin gaudir d’aquest bonic moment.

Havíem viscut dies d’alegria. Com quan vaig ser pendonista, que la Rosa inclús surt al meu llibre.

Fa nou anys, un accident a la muntanya va segar la vida del seu fill, en Josep Maria, deixant el dolor més gran que poden sentir uns pares. La sort és que els va deixar una jove, la M. Àngels, i dues netes, la Mariona i l’Ariadna, que van ser la joia d’en Josep i la Rosa per superar el tràngol d’en Josep Maria.

En Josep ha gaudit de la família fins al darrer moment. Segons m’ha dit la Rosa, l’Ariadna, que estudia a Barcelona, va arribar a temps de dir-li adeu. Segur que ell l’esperava i no volia tancar els ulls sense veure-la. Era a casa seva i amb els seus; penso que ja no podia desitjar res més. A Fornells, era una persona estimada; fins i tot els jubilats l’han recordat.

Josep, tinc la seguretat que en Josep Maria a hores d’ara ja es deu haver trobat amb el seu pare estimat i el seu oncle. Vostè, ara enviï molta força a la Rosa, la M. Àngels, en Jordi, la Mariona, l’Ariadna i la resta de família, que molt el trobaran a faltar.

Descansi en pau.