Apunts

Joan Ferrés Curós

Escultor, pessebrista i popular professor de l’Escola de Belles Arts d’Olot

A la plaça del Mig d’Olot hi ha l’escultura d’una noia que mira més enllà dels edificis, cap a un horitzó imaginari. És de les estàtues del centre on els forasters es fotografien més, ves a saber si atrets per la possibilitat de contagiar-se una mica de la serenor que desprèn. Es titula Plàcida (1986) i deu ser l’obra més coneguda de Joan Ferrés, que ahir ens va deixar. Havia nascut a Olot el 1924.

Qui hagi pujat al santuari de la Mare de Déu del Mont en coneix una altra, d’obra de Ferrés: la dedicada a mossèn Cinto Verdaguer, que seria de les últimes (2008) sortides del seu taller. També és fruit de les seves mans el monument al treball del polígon del Pla de Baix d’Olot (1985) I el bust dedicat al pintor Pere Gussinyé al Parc Nou (1982).

En Ferrés era un home discret, però restar allunyat dels focus no va evitar que fos –que sigui– tremendament popular, un fet en el qual, sens dubte, té a veure la seva etapa de professor durant quinze anys a l’Escola de Belles Arts (el precedent de l’Escola d’Art i Superior de Disseny). Com va passar amb tants altres artistes plàstics locals, l’experiència de treballar en un taller de sants el va dotar d’una gran tècnica, afegida al que havia après de mestres de la categoria de Melcior Domenge, Solé Jorba, Martí Casadevall i Mas Collellmir quan va ser-ne alumne a l’Escola de Belles Arts. El tercer vessant de la seva faceta artística va ser el pessebrisme, un camp en què va ser molt actiu i va contribuir als millors anys d’aquesta tradició a la ciutat. Ferrés, d’altra banda, havia estat també dels que no faltaven mai a la Fira del Dibuix. A tall d’homenatge, el 2005 el Museu de la Garrotxa li va dedicar una exposició antològica.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a