Apunts

A reveure, Maria de Can Jordà

Exbotiguera del Barri Vell, exveïna, gran mare, esposa i amiga

Dimarts passat la veu de la Montse em donava la notícia: “La mare ens ha deixat.” Sabeu què representa per a mi aquest degoteig constant de veïns, de botiguers i amics? Evidentment quan són persones que m’han vist créixer i jo a elles les he conegut de petita o adolescent, els vincles superen les paraules i els sentiments.

Parlar de la Maria de Can Jordà ens portaria a omplir tantes pàgines com diaris ha venut ella i en Josep, el seu marit, al cel sia. Els orígens de la botiga es remunten al 1892, quan el senyor Emili Oliveras, successor del senyor Jordà, que fou qui inicià el negoci, va continuar la papereria, d’ajudant tenien el seu nebot, en Josep Oliveras. El senyor Emili i la senyora Paca no van tenir descendència, i en Josep el tenien com un fill des de petit. Quan van morir, aquest heretar la botiga, es va casar i va enviudar.

La senyora Maria estava casada amb un senyor que feia mercats de plàstics i van tenir dos fills: en Ramon i la Montse. Un dia al matí va trobar el seu marit mort d’un atac de cor; tenia els nens petits, però la Maria era una persona oberta i treballava per tirar els nens endavant, es van conèixer amb en Josep i es van casar: van formar una entranyable i bonica família.

Amb l’empenta de la Maria, a la botiga hi van afegir llibres, material escolar i també diaris. Molta gent hi anava a comprar. Van tenir sort de l’època del Conservatori de Música Isaac Albéniz sota les voltes d’en Rosés; eren centenars les mainades que omplien aquell barri.

La senyora Maria era una icona; allà hi tenia parada tothom, de la gent del barri. Però la vida no perdona; fa uns anys va perdre en Josep. Al final va venir la jubilació, i ella va aguantar fins a esgotar l’últim bri d’energia en aquell indret. Una caiguda va fer que deixés el barri.

Amb la Maria hi he tingut contacte per telèfon; ha estat ingressada. En Ramon va anar a viure a Caldes amb la condició de veure-la al plegar i amb la Montse sortien cada cap de setmana. M’ha obsequiat amb una foto de fa vuit dies: maca com sempre, ha marxat en pau, deia la Montse, i amb els fills al costat.

Avui li diran adeu en una cerimònia al Tanatori Mémora de Girona a un quart de cinc de la tarda.

Maria, sé que a part d’en Josep tindrà un munt de gent que vindran a esperar-la. Vostè ens va venir a dir adeu el dia del nostre tancament; encara avui mirava la fotografia: feia cara de tristesa. Jo avui li dic a reveure amb els ulls humits; ja dec ser del pocs veïns que queden d’aquell barri. Saludi els de casa i digui al Raimon que espero tenir el llibre per venir.

Descansi en Pau.

*Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora de Girona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.