RELIGIÓ
Santiago Giordano, quan els protestants vivien en la clandestinitat
Mor als 96 anys el pastor que va lluitar per la llibertat religiosa tot i la repressió patida en la postguerra
Santiago Giordano Urrutia (Barcelona, 1927), una de les figures clau del protestantisme a Catalunya, ha mort als 96 anys. El mes vinent n’hauria fet 97. Fill d’una nissaga de protestants originària d’Itàlia, el seu pare, que ja era membre d’una assemblea de germans, es va exiliar a Catalunya el 1918 fugint de l’horror la Primera Guerra Mundial. Va passar per Perpinyà, l’Empordà i finalment va arribar a Barcelona.
Giordano va participar en l’arrelament definitiu de l’hospital Evangèlic, la institució social més rellevant del protestantisme barceloní, en el qual també va col·laborar el pastor Josep Monells, que va morir el 4 de gener als 89 anys. En va ser membre del seu consell i secretari. En aquest centre sanitari, fundat a finals del segle XIX, s’atenia tots els pacients que sobretot en aquells temps eren rebutjats pels centres catòlics, un fet que es repetiria durant la postguerra.
El reconegut pastor va viure en la seva pròpia pell la persecució contra els protestants durant la Guerra Civil i després. Espanya es va convertir en un estat nacionalcatòlic i va recuperar alguns dels trets de l’antiga Inquisició. Els temples van ser clausurats i gairebé tots els fidels van haver de passar a la clandestinitat.
Com explica el periodista David Casals, Giordano va haver de fer directament de “traficant” de bíblies davant dels entrebancs que es trobava per a la distribució d’un llibre que només podia ser “interpretat” a Espanya, segons recorda el fill de Santiago, David Giordano, per integrants de la religió oficial, la catòlica.
La majoria de pastors i creients protestants van haver d’afrontar restriccions als drets fonamentals vinculats a la llibertat religiosa. Giordano, a més, va tenir una infantesa dura. Ho recorda Josep-Lluís Carod-Rovira, que estudia els moviments evangèlics i protestants a Catalunya, en un escrit dedicat al pastor: “Sent un infant, va conèixer el drama de la guerra civil amb bombardeigs reiterats a la capital catalana, però el juliol de 1938 va ser un dels 120 nens que van poder sortir de Barcelona, sempre a cura de Rossend Cortadellas i la muller, amb qui havia anat a l’escola protestant.”
El futur pastor va tornar a Catalunya el 1939, orfe de pare, mort en un accident. Es va batejar d’amagat a Esplugues el 1941. El 1951 es va casar amb Maria Navarro i més endavant va passar un temps de formació a Lausana. Des de llavors es va dedicar, com explica David Giordano, a fer la tasca més rellevant de la seva vida, “difondre la paraula de Déu”. “El nostre creixement a Catalunya ha estat exponencial i ha estat gràcies a les trobades dels fidels en moltes cases particulars, no en temples”, hi afegeix David.
Als anys seixanta Giordano va fer de professor a Tànger (Marroc), abans de tornar a Catalunya, on va impulsar el Centre Evangèlic d’Estudis Bíblics. Des de Tànger, llavors una ciutat sota sobirania espanyola, havia de portar la bíblia dels protestants de contraban; d’aquí ve la llegenda de “traficant” de bíblies.
El gran projecte de la seva vida, amb tot, va ser el Centre Bíblic Berea, al municipi de Font-rubí. “La iniciativa no hauria estat possible sense la generositat de Hope Bible Mission, l’entitat nord-americana que n’assumí la major part de les despeses i en traspassà la propietat als correligionaris autòctons”, recorda Carod-Rovira. “Era un centre també per a l’esbarjo de la mainada, com les colònies de tota la vida”, assenyala el seu fill.
Giordano sempre va estar vinculat a “l’església dels germans” al carrer Terol, a Gràcia. També va ser secretari de l’Aliança Evangèlica Espanyola, i membre del patronat de l’hospital Evangèlic de Barcelona.