SOCIETAT
Joaquim Foix Cenefels, visionari i patriota
El passat 27 de febrer va morir als 98 anys el fundador de la primera empresa que va fer màquines d’afaitar a Catalunya, un català de “pedra picada” i un gran aficionat i campió del patí de vela
Aquesta història sorgeix arran d’una esquela publicada en aquest diari el dia 28 de febrer dedicada a Joaquim Foix Cenefels, mort el dia abans als 98 anys. Era una persona que desconeixia i que fent una primera recerca no vaig treure l’entrellat de qui havia estat realment. L’esquela, a més, estava adornada amb una estelada, fet que no passa gairebé mai. Sí que vaig saber que la seva dona, Elisabet Massons, formava part del grup conegut com a Seniors en el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya. Vaig deixar un missatge al col·legi fins que finalment l’Elisabet em va trucar divendres i em va convèncer que ens havíem de veure. Només em va avançar un espòiler, que en diuen ara, de qui havia estat el seu marit: “El primer fabricant de màquines d’afaitar de Catalunya i Espanya!”
Certament, ara coneguda, la història de Joaquim Foix és extraordinària en molts àmbits, digna de ser explicada i no pas en poques línies. D’entrada, el nostre home, un emprenedor industrial dels anys cinquanta que va acabar exportant petits electrodomèstics a mig món, va néixer a Alemanya el 2 de setembre 1925 a Heilbronn. Hi va anar a petar perquè un altre català, el seu pare –Joaquim Foix Ribas, 1894– mirava de fer fortuna, en el seu cas en el negoci d’uns vermuts únics que es feien al Vendrell. Havien estat posats al mercat pel vinater Jaume Foix Julivert, el patriarca de la nissaga, que va ser qui en va descobrir la fórmula màgica.
Allà el pare d’en Joaquim es va casar amb la Gisela Cenefels, que havia nascut a Hellmonsödt, una vila de l’antic imperi Austrohongarès que ara es troba a Àustria. “Aquella dona va aprendre a parlar català només escoltant les converses del seu marit; quan va venir a Catalunya no entenia la gent que li parlava en castellà però sí els que ho feien en català”, recorda l’Elisabet.
En Joaquim Foix fill i un germà bessó (Jaume) van néixer, doncs, a Alemanya. Amb tot, la gran epopeia encara havia de començar. Va esclatar la crisi econòmica i el 1929 els pares van emigrar en vaixell des d’Alemanya cap a Cuba. Els fills, tot i que eren molt petits, es van quedar un temps a Alemanya però també van fer via cap a Amèrica, on van reunir-se amb els seus pares a Veneçuela.
Els Foix van tornar a Catalunya el 1934 amb l’esperança que sota la república tindrien noves oportunitats. El pare va aprofitar els coneixements d’alemany per aconseguir un lloc de funcionari a la conselleria de Turisme de la Generalitat, però la guerra civil va destarotar els plans. Es van refugiar algun temps a Santa Oliva (Baix Penedès), prop del Vendrell, però després del conflicte els fills ràpidament es van posar a estudiar i treballar.
El primer taller
En Joaquim va fer peritatge industrial en l’especialitat de l’electricitat mentre feia les seves primeres feines com a mecànic, igual que el seu germà. La seva vida va fer un tomb quan plegats van obrir un taller al carrer Rosselló (número 18). Van negociar i aconseguir la llicència d’una companyia suïssa per fer les primeres màquines d’afaitar a Catalunya amb la seva pròpia marca, Foix. “Encara en conservo una, és una llàstima que a Catalunya, un país amb tants industrials, no hi hagi un museu per a aquests productes que es feien a casa nostra”, lamenta l’Elisabet, mentre em mostra un petit aparell que va ser un èxit instantani. “Calculaven vendre’n 50.000 a l’any i al primer mes ja tenien més comandes.”
L’empresa va créixer i amb noves plantes de producció va començar a fabricar petits radiadors i petits electrodomèstics sota la marca Kendal. Van exportar a França, Portugal, Israel, els Estats Units, Xile, Veneçuela, Bolívia i el Japó. Alguns encara es conserven i funcionen, tot i que es van fabricar i vendre fa dècades. El 1958 en Joaquim es va casar per primer cop amb Maria José Guilou, nascuda a Eth (França). La seva neta, Paola Casadevall Foix, recordava en un vídeo d’homenatge que li va dedicar que el seu avi va estrenar el primer Citroën DS19 que es veia per Barcelona.
El mar i la muntanya
L’esport i l’excursionisme eren les grans aficionats de Foix. Va arribar a ser campió d’Espanya de patí de vela el 1959, una modalitat en la qual s’entrenava al mateix port de Barcelona, tot i que també se l’emportava a les vacances de l’estiu. De fet, el seu germà, que també n'era molt aficionat, va proposar canvis en el disseny que van ser aprovats en el reglament de la federació. Es va comprar també un catamarà amb el qual va demostrar excel·lir com a patró. També gaudia a la muntanya, ja fos esquiant o fent senderisme.
Quan ja estava jubilat, el 2000, va conèixer l’Elisabet, amb la qual es va casar el 2012. “Tot i que no era un activista social, era un català de pedra picada i no vam faltar mai a cap de les manifestacions i actes que es convocaven per la Diada, com la Via Catalana o la V.” “Com a bon empresari –hi afegeix– ell era un home d’acció.” “No era gens religiós, ens vam casar el 2012 i junts vam ser molt feliços durant tots aquests anys”, resumeix la seva dona.