Necrològiques

tot recordant

Nancy Astor, primera parlamentària anglesa

El 1919 va ser la primera dona que va ocupar un escó a la Cambra dels Comuns del Parlament britànic

Ahir va fer exactament 60 anys que va morir Nancy Astor, la política britànica que el 1919 es va convertir en la primera dona que va ocupar un escó a la Cambra dels Comuns del Parlament britànic. Va ser diputada per Plymouth Sutton pel Partit Conservador i va mantenir el seu escó vint-i-sis anys, amb set victòries consecutives.

Nascuda el 1879 a Danville, als Estats Units, era la vuitena d’onze fills. Els primers negocis del seu pare havien depès de mà d’obra esclava, per la qual cosa l’abolició de l’esclavitud, després de la guerra de Secessió, va causar una crisi financera familiar. Després del seu naixement, però, el pare va començar a recuperar la riquesa familiar amb el negoci del tabac. Quan tenia 18 anys, es va casar amb Robert Gould Shaw II, amb qui va tenir un fill. Tres anys més tard es van divorciar i el 1905 es va traslladar a Anglaterra. L’any següent es va casar amb el que va ser el seu segon marit, Waldorf Astor, un aristòcrata anglès.

El matrimoni es va traslladar a Cliveden, una luxosa propietat a Buckinghamshire, i Nancy va començar a exercir com a destacada amfitriona de l’elit social anglesa. A través de les seves connexions socials, va participar en el cercle polític informal anomenat Milner’s Kindergarten. Durant la Primera Guerra Mundial, la mansió va ser convertida en un hospital per a soldats canadencs. Encara que Astor, com a cristiana científica, no creia en l’ús de la pràctica mèdica, va tenir bona relació amb els metges militars. Els seus esforços van construir la seva imatge pública com a amiga dels soldats, i aquest fet li va resultar útil quan es va presentar a les seves primeres eleccions.

El 1919 va arribar al Parlament quan el seu marit va deixar el seu escó per Plymouth a la Cambra dels Comuns per ser membre de la Cambra dels Lords, i ella va decidir aspirar a la vacant. Va tenir diversos desavantatges en la seva primera campanya, com ara la seva falta de connexions amb el moviment sufragista britànic. La primera dona escollida a la Cambra dels Comuns, Constance Markiewicz, va acusar-la de formar part de “les classes altes, desconnectades de la realitat”. Tot i així, comptava amb el reconeixement per la seva ajuda als soldats canadencs, els seus grans recursos financers i la seva capacitat d’improvisació, que li va resultar especialment útil. L’1 de desembre va ocupar el seu escó pel Partit Conservador a la Cambra. Més enllà del seu paper al Parlament, va destacar en el seu suport en la creació de centres de cura infantils. Es va unir a la causa a través de la socialista Margaret McMillan, pionera en la creació de parvularis.

La dècada de 1930 va ser una dècada de dificultats personals i professionals per a Lady Astor. El declivi de la seva imatge es va accelerar amb l’ascens del nazisme. Alguns dels seus amics, especialment el marquès de Lothian, van participar en la política d’apaivagament cap a Alemanya. Alguns polítics consideraven Astor com la dona de Hitler a la Gran Bretanya. Quan va esclatar el conflicte, però, Astor va admetre que havia comès errors. Tot i així, la seva pèrdua de credibilitat va anar creixent.

Els últims anys van ser un període de declivi personal per a Astor. Les seves opinions en qüestions racials estaven cada vegada més allunyades de la realitat cultural, i no va deixar d’expressar la seva creixent paranoia cap a les minories ètniques. Finalment, va dimitir del Parlament britànic l’any 1945 i els seus últims anys van ser solitaris. Lady Astor va morir el 1964, a casa de la seva filla a Grimsthorpe, a Lincolnshire. Va ser enterrada a Buckinghamshire, a Anglaterra.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.