Jordi Garsaball i Rivases, historiador, professor i activista cultural de Cerdanyola del Vallès, ha mort el dia d’avui, segons ha informat el mitjà local Cerdanyola Info. La seva defunció ha deixat un buit profund en el teixit social i cultural de la ciutat, especialment entre aquells que, juntament amb ell, havien treballat per preservar la memòria històrica i impulsar les tradicions populars locals.

Garsaball va ser una de les figures clau en la recuperació i consolidació de la festa dels Tres Tombs a Cerdanyola, organitzada pels Arriers i Arrieres de Sant Antoni Abat, entitat de la qual era secretari. El seu compromís amb la preservació del patrimoni rural no es limitava a la festa; Jordi també va promoure el ressorgiment de carros, eines agrícoles i valors associats a la vida pagesa. Era un ferm defensor de la idea que entendre el passat és essencial per construir un futur més arrelat i conscient.

L’any 2006, Garsaball va guanyar la beca Jaume Mimó amb un estudi sobre la transició de l’antiguitat tardana al feudalisme al Vallès, anomenat De l’antiguitat tardana al feudalisme. El seu treball va contribuir a explicar una etapa fonamental en la història local; la caiguda de l’imperi romà, la fi de l’esclavisme, l’arribada dels musulmans i l’establiment posterior de la societat feudal pels cerdans. També va col·laborar en l’àmbit històric amb municipis veïns, com en la revisió del llibre Històries de Ripollet de Manuel Mogas, on va aportar un estudi sobre el topònim Palau Ausit, defensant-ne l’origen àrab.

Una altra de les grans aportacions de Jordi Garsaball a la cultura local va ser la recuperació de la figura de Berenguer de Saltells, protagonista d’un episodi tràgic i llegendari; l’assassinat de l’abat Ramon Arnau de Biure durant la Missa del Gall de 1350 al Monestir de Sant Cugat, per un conflicte de terres. Garsaball va ser cofundador dels Amics de Berenguer de Saltells i impulsor del Camí de Justícia, una ruta nocturna amb torxes entre Cerdanyola i Sant Cugat. A més, l’any passat l’historiador va participar en una reconstrucció teatralitzada d’un judici fictici a Berenguer de Saltells, fent el paper d’advocat defensor.

Més enllà de la recerca i les tradicions, Jordi va ser una persona compromesa política i socialment. Va participar en projectes com Cerdanyola Debat i va formar part d’Iniciativa per Catalunya Verds.