Apunts

Recordant Josep Nicolau i Cofan

Avui he canviat la rutina en veure que no plovia. He sortit de casa, cosa que no faig mai, per anar buscar papers d'aquests que conformen la vida de una persona i que, per raons d'espai, els has de tenir en un traster. En arribar en Raimon m'ha dit: “Tinc una notícia que t'entristirà.” Una trucada des de Palamós d'en Jordi ens comunicava que el seu avi, per a nosaltres el senyor Nicolau, ahir a la nit havia dit adéu a la vida. Tenia 96 anys.

El senyor Nicolau i la seva família són d'aquelles persones que, com moltes altres, formen part de la història de la Granja Mora. L'amistat va sorgir fa més quaranta anys quan el senyor Nicolau era representant de l'Agència Girona a Palamós. Quan baixava els caps de setmana per feina va descobrir la granja. Durant molts anys baixava amb la seva senyora, l'Antònia, la seva filla i el nét, en Jordi. Feien la seva feina de papers, venien a dinar i després anaven al cine, que els agradava molt. He de dir que no fallaven mai, i fins i tot clients de casa els coneixien i a vegades arribaven més tard i deien: “No han vingut els senyors de Palamós?”

Aquests vincles, amb els anys, van sobrepassar els límits de clients i es van convertir en bons amics, tant que els estius, quan fèiem vacances, havien vingut a Pals i Girona. El senyor Nicolau escrivia un català envejable. Fa 25 anys havia de fer uns escrits i els hi vaig donar perquè me'ls passés sense faltes. Amb la seva família surten al llibre de La Girona que jo estimo. Quan el varen tenir em va enviar quatre fulls dins una carpeta dient el que pensava del llibre. Potser és ser agosarada per part meva, però a mi, venint d'ell, em van emocionar aquestes paraules que m'hi va posar: “M. Carme, no sap el greu que em sap que el seu llibre no l'hagi pogut llegir Josep Pla, l' homenot de Palafrugell.” Ell sempre em tractava de vostè. Era una d'una extremada educació, i sentint-lo a parlar et podies quedar embadalit per les paraules tan encertades i planeres que sortien dels seus llavis.

Han passat els anys i quan vàrem tancar ja no podien venir com abans, però estàvem en contacte amb la seva filla, el seu gendre i en Jordi, el seu nét, ja que sempre havien viscut junts, allò que molts voldrien estar, al costat dels que estimem. Encara per Nadal ens vam felicitar. Sentien una gran il·lusió per veure'ns algun dia.

Avui, a 2/4 d'11 del matí, se celebrarà el comiat a Santa Maria del Mar de Palamós. De ben segur que amics i coneguts d'aquesta entranyable persona es trobaran per estar al costat d'aquesta apreciada família.

Senyor Nicolau, mai oblidarem aquella amistat que va sorgir allà al raconet del final del taulell de la Granja Mora, on el primer que feia és dir: “A veure què ens ha fet en Raimon avui?”, referint-se a les llaminadures. I conversava amb el pare i després amb nosaltres. Avui, senyor Nicolau, es retrobarà amb la seva estimada esposa, l'Estrella, i moltes persones que l'han precedit, entre les quals hi ha els nostres pares, que estaran contents de tornar-lo a veure. Permeti'm un incís: abans he posat les paraules que em va escriure sobre Josep Pla i avui fa anys que ell va néixer.

Descansi en pau

(*) M. Carme Ribas i Mora és filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.