Apunts

Recordant Josep Pairó i Pons

Amic familiar i botiguer del carrer Anselm Clavé de Girona

Escric aquestes ratlles dolguda amb la mateixa vida: el mal de moda ens continua sacsejant l'ànima, i ahir ens va deixar quasi sobtadament un bon amic, una bona persona, un marit, un pare, un avi i un botiguer. En Josep era el gran dels quatre fills de la Carmen Pons i en Pere Pairó, nét del reconegut pintor que té un carrer dedicat a Girona, el carrer Jaume Pons Martí, situat al costat del carrer de la Barca. En Josep regentava el Colmado Pons amb la mare, als matins, i el pare, que era ordenança de la Diputació, els ajudava a les tardes. Fa molts anys, des que es va casar, el portava amb la Conxita, la seva dona.

La seva botiga era de les de tota la vida, d'aquestes que en l'època dels pares no tancaven i tenien de tot. Amb els anys en Josep va donar un tomb al negoci amb delicadeses per complaure la clientela. Passar per allà davant era veure un munt de verdures i fruites tan seleccionades i posades amb bon gust que encantava de veure. Cada matí anava al mercat del Lleó per trobar el que fes goig per als seus clients. Ahir la gent del mercat se'n feia creus, en saber la notícia. El mes passat vaig publicar un article esmentant el tancament de botigues. El darrer establiment de què parlava era el del Colmado Pons, o sigui, el d'en Josep. Havien plegat el 21 de març per jubilació, i els desitjava de cor que en gaudissin. Molts no s'havien adonat del tancament, ja que una altra gent ha continuat el negoci.

He estat en contacte amb la Conxita aquests dies. Ahir, quan em va trucar, vaig fer una exclamació de joia pensant que eren a casa, però era per dir-me que en Josep ens havia deixat.

Avui, a 2/4 de 4 de la tarda, se celebrarà la cerimònia a la parròquia del Mercadal, el seu barri de tota la vida. Segur que un munt de botiguers veïns i amics s'hi aplegaran per estar al costat de la Conxita, la seva dona; el seu fill, en Josep Maria, i els seus néts, en Pere i la Martina.

Josep, sé que deixes la part més important de la teva vida, la família, però tinc la seguretat que la Conxita explicarà als vostres néts com n'eres de trempat i l'esperit de bon botiguer heretat, com passa amb nosaltres, dels pares, però també et retrobaràs amb ells, que t'esperaran amb els braços oberts. Els gironins sempre et recordarem a la teva estimada botiga, posant les coses al seu punt i amb la teva amable frase: “Voleu algo més? Estupendo!” He sabut que una bona colla de clients que t'estimaven et deien l'Estupendo.

Descansi en pau.

(*) M. Carme Ribas i Mora és filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a