Cinc mil persones es manifesten a Perpinyà
Esquerra era la força política del Principat més representada en la protesta contra el Tractat dels Pirineus
Tot i que les fonts policials anunciaven poc més de 2.000 participants, Hervé Pi, president de la Federació d'entitats de la Catalunya Nord, considerava que les expectatives dels organitzadors s'havien acomplert: «Érem més de cinc mil per commemorar els 350 anys d'ocupació francesa a les comarques de Catalunya Nord, més del doble de la participació habitual pel final del Correllengua a Perpinyà.» Amb el lema «Esborrem el Tractat dels Pirineus», la capçalera de la manifestació estava integrada pel moviment associatiu nord-català, organitzador de la protesta, però algunes forces polítiques del Principat també van ser-hi amb les seves consignes.
Amb Joan Puigcercós, Joan Ridao, Anna Simó i Oriol Junqueras fent costat als militants nord-catalans d'Esquerra, aquesta formació era clarament la que més havia apostat per ser present a Perpinyà. Al matí, Esquerra havia aprofitat l'ocasió per celebrar-hi el seu consell nacional. Gerard Figueres, president de la JNC, i un centenar de militants d'aquesta formació eren els encarregats de representar la família convergent que no havia enviat cap dels seus líders a Perpinyà. Quatre membres de la junta directiva de Reagrupament, Jaume Renyer, Emili Baldero, Carles Bonaventura i Téo Vidal, encapçalaven la delegació dels reagrupats. Les tres forces polítiques, Esquerra, CDC i Reagrupament, són de fet els tres partits que tenen seccions i militants a la Catalunya del Nord, mentre Unitat Catalana, formació exclusivament nord-catalana, també era representa per Jaume Roure i un grup de militants.
«Tots érem catalans», deia Hervé Pi, en resposta a la forta proporció de participants originaris del sud de l'Albera. Hervé Pi, en el discurs final, també va dedicar la mobilització d'aquest dissabte a altres qüestions i reivindicacions que s'havien sentit al llarg de la manifestació. Concretament, va fer referència a la consulta popular d'Arenys de Munt, es va solidaritzar amb les peticions perquè la televisió catalana arribi a tot el territori, i també va donar suport a la mobilització contra la línia d'alta tensió.