Política

Un obrer al paradís fiscal

«Luigi», l'exdiputat socialista empresonat pel «cas Pretòria» que en trenta anys ha passat de ser un sindicalista de la UGT a un nou ric

Luis García Sáez, l'exdiputat socialista empresonat pel jutge Baltasar Garzón com a presumpte cervell de la trama de corrupció urbanística amb epicentre a Santa Coloma de Gramenet, és un vell conegut de l'actual cúpula del PSC, un obrer convertit en empresari que ha fet del tràfic d'influències i la corrupció el seu modus vivendi. Tothom, sobretot els seus companys de partit, coneix les seves debilitats pels negocis foscos i tractes mafiosos, però, tot i així, algunes institucions públiques, principalment ajuntaments governats pel PSC, van deixar-se seduir per qui encara consideraven un dels seus, i durant anys li van concedir sucosos contractes públics amb els quals ha aconseguit convertir-se en un nou ric. El jutge Garzón ha descobert comptes seus en paradisos fiscals, amb un saldo total que supera els 8 milions d'euros i i li ha embargat algunes propietats, entre elles un pis de 350 m², situat en un antic palauet del carrer Portaferrissa de Barcelona i que està valorat en 3,3 milions d'euros.

Amb 18 anys a la UGT

Luis García Sáez, fill d'una família humil del barri de Triana de Sevilla, va entrar en el món de la política als 18 anys, el 1973, quan treballava d'administratiu al mercat central del peix de Barcelona. Es va afiliar a la UGT i a l'aleshores federació catalana del PSOE (FC-PSOE), que cinc anys després, el 1978, es fusionaria amb altres corrents socialistes que acabarien donant lloc al naixement del PSC. Luigi –aquest és el sobrenom pel qual es feia dir ja en aquells anys García Sáez– es va convertir en l'home de màxima confiança de Luis Fuertes i Josep Maria Triginer, dos històrics del PSOE a Catalunya que, un any després, el 1979, protagonitzarien un cop d'estat intern per aconseguir el control de la UGT catalana. Van fer literalment fora els companys d'altres branques socialistes que els podien fer ombra: Isidor Boix, Pep Molsosa, Arcadi Vilert i Emili Farré, un grup de professionals acreditats provinents del PSC-Congrés i del PSUC que fins llavors havien estat al capdavant de la organització sindical com a membres de l'equip tècnic assessor.

«Xoriços catapultats»

Pep Molsosa, mataroní i enginyer de professió, ara prejubilat, relata en el seu bloc personal (pepmolsosa.blogspot.com) aquell episodi: «Els xoriços catapultats pel PSOE (?) a la direcció de la UGT Catalana (Fuertes, Luigi, J. L. Rodríguez, Cerro, Noguera,...) no van suportar les nostres pràctiques rigoroses, professionals, transparents... que podien posar al descobert les seves limitacions polítiques, els seus interessos personals. Gelosos i desconfiats de la creixent empatia que la nostra activitat suscitava entre els afiliats, varen decidir cortar por lo sano.» Sense pèls a la llengua, Molsosa remata: «Tenint en compte les delicades relacions entre PSC i PSOE, els companys del PSC varen decidir que no era el moment d'exigir comportaments honestos i responsables... Com a ‘premi' a la seva acció sindical, el Luigi va anar a les llistes dels socialistes, va ser diputat al Parlament català durant 12 anys (1980-1992), cosa que li va permetre fer la carrera de dret i conèixer bé les lleis... i, sobretot, els seus passadissos. I va participar, segons sembla, en la redacció de lleis sobre sistemes de control i d'inspecció fiscal!». Molsosa, Boix, Vilert i Farré serien els primers de la llarga llista de damnificats per Luigi.

Durant l'etapa com a diputat i membre de la mesa del Parlament, García Sáez va fer amistat amb alguns dirigents socialistes i convergents amb qui anys després, quan ja era fora de la política, va utilitzar per enriquir negocis propis amb la concessió de contractes públics.

El «cas Agrotecsa»

Entre el 1992 i el 1999, Luigi va construir un grup d'empreses sota el nom d'Agrotecsa al qual molts responsables d'ajuntaments socialistes van adjudicar el manteniment de parcs i jardins i, més tard, la construcció d'habitatges de protecció pública. Oferia als ajuntaments contractes un 20% per sota del preu mercat i, un cop tenia la concessió, subcontractava altres empreses per un preu encara més inferior. Però, a còpia d'estirar més el braç que la màniga, a finals del 1999, l'empresa matriu de Luigi es va declarar en suspensió de pagaments, va deixar un piló d'empreses penjades i, el que és més greu, desenes d'obres públiques a mig fer i serveis de manteniment de jardins empantanegats. Diversos industrials afectats van presentar una querella contra Agrotecsa, però finalment la causa judicial va quedar arxivada i el que semblava la caiguda de l'imperi de Luigi va ser tan sols un sotrac del qual se'n va sortir teixint un nou entramat d'empreses que, un cop més, va continuar treballant per a l'administració pública. Arran del cas Agrotecsa, alguns alcaldes socialistes de l'època, com ara el de Mataró, Manuel Mas, i el d'Olesa de Montserrat, Enric Térmens, van haver d'anar a declarar al jutjat pels contractes signats entre els seus consistoris i Luigi. En el mateix destret van haver de veure's dirigents d'ICV de l'època, com ara l'aleshores regidor d'Urbanisme de Mataró i exconseller de Medi Ambient, Salvador Milà, i el llavors responsable del patronat municipal de l'Habitatge de Barcelona, Eugeni Forradellas. Tots en van sortir exculpats. I Luigi va ser expulsat del PSC, tot i que algunes fonts asseguren que ja feia anys que no pagava la quota.

Golf un cop a la setmana

En els últims nou anys, García Sáez ha intentat reconstruir el seu particular rusc a força de crear societats instrumentals que feien de mitjanceres amb ajuntaments i empresaris per a la promoció de projectes privats (des d'habitatges a centres d'oci) en sòl municipal o de protecció oficial. En aquest moment esclata l'operació Pretòria que ha portat a la presó l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, altres càrrecs municipals, empresaris i dos exalts càrrecs de CiU, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. Luigi, també empresonat, que, segons algunes fonts, comparteix cel·la a Soto del Real amb l'exalcalde colomenc, amb el qual eren molt amics i anaven com a mínim un cop a la setmana a jugar a golf, hauria actuat de cervell de la trama, amanint la requalificació de terrenys i aconseguint concursos fets a mida gràcies a la seva amistat amb Muñoz. Luigi hauria facilitat informació privilegiada a empresaris i inversors privats del sector immobiliari, com ara Josep Singla (president de Proinosa) i Lluís Casamitjana (president d'Espais), també empresonats, perquè s'enduguessin l'adjudicació dels sucosos projectes. Un paper que també haurien fet Alavedra i Prenafeta, a canvi de comissions milionàries, que ells neguen i asseguren que eren del tot legals. A tots se'ls ha descobert comptes bancaris a l'estranger (Suïssa, Andorra i l'illa de Madeira) amb importants quantitats de diners que no haurien declarat al fisc. Tot s'hauria fet a través de societats pantalla per aparentar més legalitat. A Luigi n'hi consten més de trenta, en moltes de les quals hi fa constar com a administrador el seu xofer, Manuel Valera, o el seu cunyat, Wenceslao Manzanares, dos dels seus homes de palla i companys de viatge inseparables.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.