Política

anàlisi

Acatar no és acotar el cap

“Ser una nació
és la concreció política de
la nostra identitat”

La sentencia no és només una qüestió jurídica. És, políticament, anar contra la dignitat del nostre poble. Qui són ells per dir el que som i el que volem ser els catalans? És que en nom d'una interpretació constitucional ens hem de dissoldre com a catalans per esdevenir simplement membres del pueblo español? Qui són ells? Nomenats pels dos grans partits espanyols que han compartit la irresponsabilitat de no renovar i no rellevar els que han mort. Sense aquesta complicitat d'aquest partits espanyols no hi hauria hagut aquesta sentencia. Quants catalans que vàrem votar sí a la Constitució del 78, avui diríem no? Sobretot sabent a quina mena de personatges de l'espanyolisme més jacobí ha anat a parar la interpretació constitucional. De fet, és cada vegada més estret el marge que deixen els possibilistes d'una convivència positiva i solidària.

Davant aquest atac a la dignitat no podem acotar el cap. Per a nosaltres ser una nació no és un fet irrellevant jurídicament. És la concreció política de la nostra identitat. Cal observar la irresponsabilitat política dels qui varen interposar recurs i que ara ens demanen prudència a nosaltres. I també cal observar la representant del govern espanyol, que ens vol fer creure que Catalunya hi ha guanyat amb aquesta sentencia i redueix la qüestió política a la pugna atàvica entre els partits espanyols. Quina irresponsabilitat més gran!

Som una comunitat que compartim valors culturals i materials, compartim prioritats socials, esperances col·lectives, símbols, tradicions, compartim passat històric i futur, institucions polítiques, llengua sobretot. Integrem en aquesta comunitat tothom que ve a viure amb nosaltres i s'hi vol identificar; i això sense conflictes. Qui són ells per dir el que som i el que volem ser?

Ens fan inviable la doctrina que des dels temps de Prat de la Riba deia que som una nació i que alhora podem ajudar a regenerar Espanya. Amb ells ens diuen: “Ser una nació és insignificant i us ho recordem des d'una Espanya prepotent, des d'un nacionalisme espanyol imperial que heu d'acatar”.

Ens cal sobretot no acotar el cap. Tot Catalunya ha de ser una manifestació sota l'únic lema de Som una nació. Hi han de ser convidats no només els que poden desplaçar-s'hi.

Però una manifestació per els cínics de la política és un fet passatger. El catalanisme polític ha de vertebrar políticament aquesta expressió del poble català. Ho deia a l'AVUI el 19 d'abril de 2009 en un article titulat Després de la sentència. Ha de ser una resposta unitària; és a dir, que cap partit vulgui fer anar l'aigua del seu molí (Que difícil que és això! I més en període preelectoral). Cal, unitàriament en el catalanisme polític, definir una línia vermella que quan l'Estat la traspassi tots els grups parlamentaris catalanistes a Madrid s'ajuntin en una sola veu. I quina és aquesta línia vermella? Justament allò que ens han retallat el Tribunal Constitucional: sentit nacional, llengua i cultura, finançament i dret civil. Ens cal com el pa que mengem que sàpiguen incrustar el problema catalán en el moll de l'ós de la governabilitat de l'Estat. I si volem, tenim força per fer-ho tant a les Corts espanyoles com quan se'ns requereixi col·laboració en la governabilitat. Depèn de nosaltres. Cal que els polítics catalans d'avui sàpiguen definir-se i comprometre's en la definició d'aquests elements fonamentals del nostre ser nació. Sense aquest compromís d'unitat, l'efecte de la gran manifestació s'evaporarà i no haurem trobat el llenguatge polític per dir a aquesta Espanya: no. No hem acotat el cap i som a l'inici d'una nova etapa de relació mútua.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.