ÀNGEL ROS
ALCALDE DE LLEIDA
“Ens hem de disputar la centralitat amb CiU, no amb ICV ni ERC”
veu pròpiA · “El PSC ha de tenir grup a Madrid i establir un protocol de relació amb el PSOE” tripartiT · “Vam ser més gestors de recursos que identitaris i en política també cal gestionar emocions” futuR · “En política, presidir el teu país és el màxim honor que es pot tenir”
Amb un gir cap a l'esquerra no m'hi sentiria còmode, sóc un socialdemòcrata visceral
Tenir grup ajudarà a les relacions amb Espanya perquè ara el discurs a Madrid és independentista
Àngel Ros és l'alcalde socialista que millors resultats ha obtingut en una capital catalana i de l'Estat espanyol i això ha accentuat el focus d'atenció cap a un dirigent del PSC que, sense embuts i amb els deures fets, no es posa límits en l'ambició política ni a l'hora d'expressar el full de ruta que creu que haurien de seguir els socialistes catalans.
La segona majoria absoluta consecutiva a Lleida li ha afegit pressió de cara al proper congrés del PSC?
No tinc més pressió, però sí que és cert que els bons resultats que vam obtenir ens han posat més ulls a sobre, dels mitjans de comunicació i dins del partit.
On vol arribar? A primer
secretari?
La decisió sobre a què competeixo anirà en funció de cap on va el partit. Primer cal anar al congrés de la tardor i parlar molt, però tinc clar que el PSC ha de ser catalanista, situar-se al centre progressista i definir una
nova relació amb el PSOE. Un cop aclarit i debatut això, ja es veurà quina direcció i quines persones hi haurà.
Vostè no s'amaga de demanar grup propi al Congrés de
Diputats.
Crec que el PSC ha de tenir grup propi a Madrid i amb autonomia per opinar del que sigui, no només en política catalana, sinó que també podem parlar de tot, i de política espanyola també.
El PSC ha de tenir també el
seu discurs sobre energia,
sostenibilitat o sobre el model universitari, per exemple.
Hi ha més propostes sobre aquesta relació amb el PSOE.
Hi ha dos extrems, que van de la total independència del PSOE a, com proposa Miquel Iceta, crear un subgrup, amb similituds a la relació que mantenen a Alemanya la CDU amb el CSU, el partit en l'àmbit federal. Són partits diferents, però que van junts a les generals. Jo crec que entre els dos extrems hi pot haver una altra opció que és que el PSC ha de tenir grup propi i establir un protocol de relacions i col·laboració amb el PSOE per tal de
coordinar-se i per a la resolució de possibles conflictes.
En canvi, el president del grup parlamentari, Joaquim Nadal, proposa llibertat de vot en els temes d'àmbit català.
Sembla que hi ha dues pors a vèncer. Una és que el PSOE tornés a implantar-se a Catalunya, en format històric, al marge del PSC, i l'altra, de no deixar el grup socialista espanyol en minoria, que no podria ser el número 1. Hi ha fórmules d'entesa per coordinar PSOE i PSC i la proposta d'en Quim Nadal crec que intenta resoldre aquestes dues pors, perquè sense grup propi no es cometin errors com els que hem viscut darrerament, com són votar en contra de cobrar el Fons de Competitivitat o sobre el preàmbul de l'Estatut. Jo segueixo apostant pel grup propi. Però la qüestió més important és que, ara mateix, ningú qüestiona el fet de tenir veu pròpia al Congrés de Diputats i el debat se centra en quina és la millor fórmula jurídica i parlamentària per articular aquesta veu. A més, amb grup propi, segur que se seguirien votant moltes coses amb el PSOE.
Això s'entendrà a Madrid?
És més, segur que tenir veu pròpia i grup a Madrid ajudarà, i molt, a les relacions Catalunya-Espanya. La situació actual és que ERC i CiU són ara les veus catalanes al Congrés i en tots dos casos són veus independentistes o tímidament independentistes. Què passa aquí? Que Catalunya quan es fa sentir a Madrid només parla des del
vessant independentista o sobiranista? Doncs cal un altre discurs català no independentista, que ajudaria a les relacions
Catalunya-Espanya.
I marcar perfil propi a
Catalunya?
Cal concretar les coses amb més força en relació amb el model que hem tingut fins ara i cal que el catalanisme dels socialistes catalans es plasmi i ho vegi la
societat catalana.
Què ha fallat en el discurs socialista per tenir aquestes
davallades electorals?
A les autonòmiques no teníem discurs de país i a les municipals sí que hi ha hagut un discurs
de ciutat. L'error del tripartit
va ser creure que era un model de país i no, només, una suma de forces per a la governabilitat. No es transmetia una identitat catalanista.
Més gestors d'obres que
d'altres coses?
Absolutament. Hem estat més gestors que identitaris. Hem fet més gestió de recursos que d'emocions, i en política, i més quan governes, has de treballar per construir i per crear identitat. Gairebé només vam gestionar recursos. La dreta, en canvi, gestiona també pors, que és el que ha fet el PP a Badalona.
És el que ha fet a Lleida en àmbits, per exemple, de
la immigració?
El debat sobre el burca, la major autoestima cap a la ciutat, la defensa de Lleida com a capital agroalimentària o del seu paper a Catalunya són elements de la gestió de les emocions i importants. Des de la Generalitat, amb el tripartit, no es va fer.
Quin ha de ser, doncs, el nou full de ruta del PSC?
El país d'ara és molt diferent del que hi havia quan es va fundar el PSC i s'ha de reescriure el discurs o refundar el partit, encara que no sé si aquesta seria la paraula més adequada. Cal buscar en l'origen del catalanisme polític, pensar en la defensa de la llengua i la cultura catalanes i la seva creació cultural, que sempre ha estat de baix a dalt. A Catalunya no hi ha hagut monarquia ni aristocràcia que assumís aquest protagonisme, sinó que anava a càrrec de moviments obrers i la burgesia, veritables impulsors del catalanisme. Els grans equipaments culturals de Barcelona, per exemple, els va promoure la burgesia, o la subscripció popular en algun cas, mentre que a Madrid ho feia la monarquia. Però aquí es va crear una identitat que cal preservar i recuperar. Els principis de la identitat catalana avui són altres i diferents i hi ha hagut una juxtaposició de cultures
que cal tenir en compte i valorar, però prioritzant el catalanisme del qual venim.
És aquest el seu discurs
sobre la immigració?
Estic molt satisfet de la sentència sobre la prohibició del vel integral i el burca a Lleida, perquè descriu el nostre model d'integració. És a dir, aportacions d'altres cultures sí, però mai per sobre dels valors i principis bàsics de la nostra societat.
Darrerament parla molt del futur dels joves. És un objectiu d'aquest nou discurs?
El problema és que els joves avui tenen menys expectatives de progressar que en anteriors generacions. Se'ls presenta, a priori, un futur pitjor que el del seus pares i la crisi posa en risc l'estat del benestar. Però hi ha més àmbits en el que ens hem de renovar. Cal millorar l'educació i reduir-ne el fracàs escolar i s'ha d'adaptar l'economia industrial del país. Les noves economies de la Xina, l'Índia o del Brasil creixen un 9% o un 10% anual, mentre que aquí lluitem per menys de l'1%. Aleshores quin model tenim que no permet grans creixements? Tot plegat ens cal parlar-ho molt i reescriure el nostre discurs en funció de les noves realitats.
I aquest debat ja està en marxa i encarrilat al PSC?
A poc a poc, però segur que ens posarem d'acord ràpidament en aquest relat i potser ens costarà més en les qüestions dels símbols, com el grup a Madrid o amb els noms que encapçalaran el nou projecte socialista.
Deuen estar tot el dia
negociant...
Ja hi ha debat i seria bo arribar al congrés amb acords i una
posició final sobre el grup parlamentari a Madrid amb un diàleg previ amb el PSOE. No es pot sortir del congrés amb una
posició que provoqui un xoc frontal amb el PSOE. També seria bo arribar a la tardor amb una sola candidatura.
La bicefàlia entre primer secretari i candidat a la Generalitat no sembla que li agradi.
És una possibilitat. Hi ha hagut experiències no gaire reeixides, com quan Pep Borrell va ser candidat, però sense liderar el PSOE. Només es podria qualificar d'èxit quan en Quim Nadal va ser candidat a la presidència de la Generalitat sense ser el primer secretari, ja que va obtenir uns bons resultats. Però no ha estat una fórmula d'èxit.
No es posa límits, doncs?
No em poso cap límit. Primer cal fer el procés ideològic i després ja es veurà qui lidera els discursos. Tu pots optar a un lloc quan t'hi sents còmode i ja dic ara que amb un gir cap a l'esquerra no m'hi sentiria gaire còmode, perquè sóc un socialdemòcrata visceral. El PSC, al meu entendre, s'ha de situar en el centre del catalanisme progressista i no a l'esquerra. No és el nostre paper prendre espai polític a ICV o ERC. No hem
de competir amb ells. Sempre guanya qui agafa la centralitat, com hem fet a Lleida i com ja
va fer l'anterior alcalde, Antoni Siurana. El mateix que hem fet a Lleida es pot fer a Catalunya i competir amb CiU per aquesta centralitat. CiU és el nostre rival i la centralitat ens la discutirem entre el PSC i CiU.
D'entrada, però, sembla que CiU té més assumit o se l'associa més amb aquesta centralitat i aquest catalanisme que ara proposa.
El catalanisme de CiU no el discuteix ningú, però el del PSC algunes vegades sí i la història de Catalunya ja donarà al PSC el mèrit que té en el catalanisme del país. Recordo intensos debats en l'inici de TV3 sobre si havia de tenir franges en llengua castellana, però per sort es va acabar dient que la llengua de TV3 seria la catalana i prou. A més, el paper integrador del PSC en la immigració dels anys quaranta, cinquanta i seixanta va ser fonamental.
Li agradaria ser president de
la Generalitat?
Tot ciutadà que es dedica a la política té l'ambició de ser l'alcalde de la seva ciutat o president del seu país. S'ha d'aspirar al màxim i és el màxim honor que un pot tenir, com vaig dir dissabte en la constitució de la nova corporació municipal.
Rubalcaba és un bon candidat?
És el millor candidat. La Carme Chacón va fer un sacrifici que se li ha d'agrair i ara el repte és difícil, perquè Rubalcaba ha de ser capaç de guanyar en un moment de crisi econòmica molt dura. Sempre ha passat, que en temps de crisi a qui afecta és a qui governa. Però té opcions i el que ha dit sobre Catalunya fins ara em transmet optimisme.
