Més de 140 morts i 800 ferits en les protestes de la minoria uigur a la Xina

Són les revoltes més sagnants des de la intervenció militar a Tiananmen

Les protestes van començar diumenge a la tarda a la zona pròxima al gran basar, en ple centre d'Urumchi, amb una asseguda pacífica per demanar una investigació per la mort de dos uigurs durant una baralla amb xinesos de l'ètnia han, la majoritària al país, en una fàbrica de joguines del sud de la Xina. Aquesta baralla del 25 de juny passat va començar amb l'acusació que diversos treballadors uigurs havien violat dues companyes de l'ètnia han, un rumor aparentment inventat per un altre operari acomiadat i que va ser detingut per les autoritats. Llavors, uns 600 treballadors es van enfrontar a la factoria, on van morir dues persones i 118 més van resultar ferides.

Segons l'agència Xinhua, els manifestants que feien l'asseguda pacífica es van negar a dispersar-se i seguidament van bloquejar el trànsit, van cremar diversos vehicles i van atacar els vianants, la qual cosa va provocar la mort de diversos xinesos d'ètnia han. Algunes fonts van explicar que el nombre de participants en les protestes va superar els tres mil. Les associacions de uigurs a l'exili van explicar que la violència va començar només després que les forces de seguretat reprimissin durament la manifestació pacífica. La policia va detenir diverses persones tot i que la xifra no ha estat confirmada. Segons el Congrés Mundial Uigur, un òrgan a l'exili amb seu a Alemanya, eren un centenar, mentre que l'Associació Uigur al Japó la va situar en més de 300. La policia va ordenar el toc de queda a la capital i punts de control en diverses zones de la ciutat. Les línies de telèfon fixes i internet van deixar de funcionar després de les protestes.

N'acusen els grups a l'exterior

El règim xinès ha acusat l'exterior d'haver orquestrat les protestes i principalment culpa la líder uigur a l'exili, Rebiya Kadeer, candidata al premi Nobel de la Pau i líder del Congrés Mundial Uigur, amb seu a Alemanya, d'haver instigat les protestes a traves de missatges a internet. Kadeer, empresària uigur que va arribar a formar part del Parlament xinès, és líder del Projecte Drets Humans, organització que defensa els drets dels uigurs contra la colonització de l'ètnia han i que reclama la independència de la zona, on les tropes comunistes xineses van arribar el 1949. Kadeer es va refugiar el 2005 als EUA després d'haver complert cinc anys de presó acusada d'amenaçar la seguretat nacional. L'any passat, el règim xinès es va servir d'un seguit d'incidents violents, comesos presumptament per grups independentistes uigurs, com a pretext per iniciar una campanya de repressió contra aquesta ètnia. Unes 1.300 persones van ser detingudes i acusades de terrorisme.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.