Rússia
De Síria al Caucas
Fugint cap a casa
Els circassians escapen del conflicte sirià i tornen a la pàtria històrica, el Caucas, d'on van haver de marxar al segle XIX per esquivar les persecucions de l'Imperi tsarista
El Kremlin no ofereix cap solució a la catàstrofe humanitària que pateixen els seus compatriotes a Síria
La majoria dels refugiats no saben parlar en rus
Natai Al-Sharkaz està content d'haver tornat a Kabardino Balkària per lluitar pels drets del seu poble
La guerra actual a Síria s'està convertint en un capítol més en la història de migracions d'un poble del Caucas Nord, els circassians, bona part del qual va haver de marxar de la seva terra l'any 1864 després de la victòria russa a Kràsnaia Poliana, que el 2014 serà seu de les olimpíades d'hivern.
Els circassians (també coneguts com a txerkessos, perquè és com els anomenen en rus, o com a adigs, que és com s'autoanomenen) consideren que l'Imperi tsarista va cometre genocidi contra el seu poble durant l'avenç rus per conquerir el Caucas; aleshores la majoria van trobar refugi a l'Imperi otomà i només entre un 10 i un 20%, segons diverses estimacions, es van quedar a Rússia. Hi ha diàspores de circassians arreu del món i es calcula que actualment a Síria n'hi viuen uns 70.000, i des de finals del 2011 s'han fet diverses peticions al Kremlin perquè els ajudi a fugir de la guerra i els permeti el retorn al que ells consideren la pàtria històrica, el Caucas Nord, entre l'actual Ingúixia i el mar Negre.
Moscou, però, no ha respost com els circassians voldrien i pel que fa al conflicte sirià continua insistint que s'ha de fer tot el possible per aturar la violència dels dos bàndols enfrontats, les forces governamentals del president Baixar al-Assad i l'oposició. Alguns experts russos expliquen que la passivitat del Kremlin en la qüestió circassiana està relacionada amb la por que una arribada massiva desestabilitzi encara més el Caucas Nord, assolat per guerrilles islamistes i indiscriminades operacions antiterroristes, i també que facin massa soroll en contra de les Olimpíades del 2014.
Territori històric circassià
Diferents organitzacions circassianes s'han unit per ajudar els seus compatriotes de Síria i han aconseguit que aquest 2012 unes 450 persones poguessin trobar refugi a Kabardino-Balkària i unes 200 a Adiguea, dues repúbliques nord-caucàsiques de la Federació Russa que són part del territori històric dels circassians.
Natai Al-Sharkaz és un arquitecte de 35 anys circassià nascut a Damasc que està molt content d'haver pogut tornar a la pàtria històrica i començar aquest 2012 una nova vida a Nàltxik, la capital de Kabardino-Balkària, on creu que podrà contribuir a lluitar pels drets del seu poble. A Damasc, Natai treballava en programes de desenvolupament a l'organització Massar, propera a la dona de Baixar al-Assad, però també estava implicat en activitats opositores perquè era dels que creien que podien “canviar el règim, democratitzar-lo però de manera pacífica”, i per això va decidir traslladar-se amb la seva família a Rússia.
Natai alerta que la guerra a Síria “derivarà en conflicte ètnic i els circassians rebran, perquè són una comunitat petita i estan enmig de tots”, i fa una crida al govern rus perquè els ajudi. A més, lamenta que la comunitat internacional tingui els seus interessos particulars en el conflicte i creu que “si el volguessin solucionar ho podrien fer”. Pel que fa a l'actitud de Moscou, Natai considera que “teòricament és bona perquè volen una solució pacífica, però en realitat no és pràctica perquè el règim sirià no vol cap solució pacífica i no està disposat a arribar a cap acord”.
La Maia és una dona circassiana de 41 anys nascuda a Damasc que trafiqueja a la cuina d'un sanatori de Nàltxic fent menjar per a tots els circassians de Síria que hi viuen temporalment. La Maia se sent bé a Nàltxik però pateix pels que s'han quedat a Síria i li agradaria que arribés el moment de poder viure entre els dos països.
Entre els que han tornat n'hi ha que se senten molt bé a la pàtria històrica perquè hi tenen parents i projectes, però altres voldrien tornar al més aviat possible a Síria. La llengua també és un obstacle, sobretot a l'hora de trobar feina, perquè, tot i que la majoria sí que parlen poc o molt circassià, en general no saben rus.
Suport jurídic
Akhmed Staix, cap de l'organització social Perit (“avantguarda”), que dóna suport jurídic als que han arribat, lamenta que de moment no s'hagi aplicat cap programa de repatriació, ja que els que han arribat a Rússia formen part de les quotes migratòries que té cada república i tenen un permís de residència temporal. Staix considera que “Rússia ha de demostrar voluntat política i permetre a tots els circassians que vulguin tornar a la pàtria històrica que ho facin i ajudar-los”. Staix destaca que no s'han destinat diners públics al retorn dels circassians, que de moment viuen gràcies a donacions; reconeix que el govern republicà ha ajudat en la burocràcia, i espera que “ben aviat el Kremlin es vegi obligat a actuar”.
La història familiar de Staix reflecteix el destí del poble circassià. Després de perdre la guerra amb la Rússia tsarista el 1864, els seus avantpassats van fugir cap als Balcans i en desintegrar-se l'Imperi otomà van marxar a Akka, l'actual Israel, per al cap d'una generació refugiar-se als Alts del Golan fins a l'ocupació israeliana del 1967, quan van marxar a Damasc. Staix va néixer a la capital siriana fa 40 anys i després de la desintegració de l'URSS es va traslladar a Nàltxik.