Política

JOAN TARDÀ I COMA

DIPUTAT D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC) AL CONGRÉS

«Proposo una retirada transitòria dels diputats catalans a Madrid»

El diputat d'ERC considera que l'acord de finançament només valdrà la pena si comporta la ratificació automàtica de l'Estatut. Rebutjant la independència d'un Tribunal Constitucional «corromput», Tardà demana als partits catalans una campanya de pressió total sobre el PSOE

entesa amb el psoe
El PSOE necessita els nostres vots i nosaltres estem interessats a materialitzar el finançament. Hi ha possibilitats d'entesa.
català al congrés
Fa cinc anys que fem ofertes al PSOE. Si no cedeixen ara, els diputats d'ERC parlarem català i veurem què passa

L'incombustible Joan Tardà, número dos del grup d'ERC al Congrés les dues últimes legislatures, s'aixeca abans que ningú i és l'últim d'anar a dormir. Amb 56 anys, el diputat d'ERC no s'oblida dels seus orígens a Cornellà de Llobregat –on té plaça de catedràtic de català a l'institut– i continua vinculat al teixit associatiu. Provinent del PSUC (1974-1976) i de Nacionalistes d'Esquerra, ara representa l'ala més d'esquerres i més republicana d'ERC.

–Passat l'afer de Mori el rei, com l'analitza? Ho veu com una error?
–«Tot i que gent propera a ERC creu que cal disculpar-se, ni demanaré perdó ni rectificaré. Vaig aprendre dues coses: primer, que hi ha més incultura històrica entre els intel·lectuals del nostre país del que pensava, i, després, que alguns polítics pensen més en l'estètica que en la coherència. He tingut algun desengany.»
–Ho tornaria a dir?
–«Sí. Tenim un conflicte obert amb la monarquia. No hem de permetre la legitimació del rei. La transició entre Joan Carles i el príncep és el moment per plantejar la batalla ideològica. Cal denunciar l'opacitat informativa i la falta de control parlamentari dels comptes i actuacions de la casa reial. Per això, vaig posar una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans contra l'Estat, perquè ens deixi conèixer les seves finances.»
–La batalla contra el monarca ha estat marginada per la majoria política.
–«La tàctica és intentar ridiculitzar i folkloritzar les idees republicanes i d'esquerres. Això no em farà dubtar. Hem de ser el mirall per reflectir el ridícul de no acceptar el control democràtic del rei.»
–Aquestes polèmiques no el perjudiquen?
–«No em preocupa: amb això, s'hi ha de comptar. L'única molèstia són els problemes de seguretat que tenim a Madrid.»
–De quina mena?
–«Amenaces de l'extrema dreta, insults, intents d'agressió física pel carrer... Alguna vegada he hagut d'anar protegit per companys de partit. Tot i això, per a mi és molt més dolorós que gent de les esquerres catalanes ens critiqui pel republicanisme.»
–Quina és la fita més important aconseguida per ERC al Congrés el darrer curs polític?
–«Negar el pa i la sal al govern del PSOE. Hem fet una pressió enorme per estovar-los i fer-los veure que no era possible mantenir el bloqueig a l'acord de finançament amb Catalunya. Hem sigut l'ariet en la batalla contra Zapatero. Els vam deixar clar que sense finançament no tindrien cap complicitat amb ERC al Congrés. I, al final, l'acord ha estat un èxit.»
–I, ara, continuaran negant el pa i la sal al PSOE, o com diu Ridao s'obre un nou camí?
–«Les coses poden canviar substancialment: el govern necessita els nostres vots, i nosaltres estem interessats a materialitzar el finançament. Hi ha possibilitats d'entesa. Ara bé, el PSOE ha de demostrar que és sincer. Hem d'estar atents a la transformació del principi d'acord polític en lleis estatals. El pacte s'aguanta amb agulles de cap. Ens han enganyat molts cops. Zapatero és un frívol de mena. té tocs demagogs i ha demostrat que és molt mentider.»
–Creu que el model de finançament és tan bo com diuen el PSC, ICV o el seu mateix partit?
–«Puigcercós i Ridao han expressat també algun dubte sobre l'acord. No volem emmascarar res. Lamento que no s'hagi aconseguit incloure-ho tot en el model –una part dependrà del pressupost de l'Estat– o que no s'assoleixi la xifra dels 3.800 milions el tercer any, sinó el quart –almenys per una qüestió simbòlica–. En qualsevol acord, sempre t'hi deixes alguna cosa. La situació estava empantanegada i, després de molt lluitar, hem assolit un bon acord. Però l'acord de finançament només haurà valgut la pena si comporta la ratificació de l'Estatut per l'administració espanyola.»
–Però això dependrà del Constitucional?
–«No. Això depèn de l'administració espanyola: aquí la separació de poders és un miratge. El TC està corromput ideològicament: és il·legítim, parcial i obeeix als criteris polítics del PSOE i el PP. És inadmissible que un tribunal corromput faci una lectura encara més restrictiva de l'Estatut, perquè ja ha estat votat pel poble català. Espanya s'ha de limitar a ratificar l'Estatut.»
–Confia que el PSC mantindrà la unitat d'acció amb ERC en cas de retallada estatutària?
–«Desitjo una resposta unitària catalana davant d'una sentència adversa del TC. Ens hem de creure que el poble de Catalunya ha parlat, i d'Espanya només es pot acceptar una ratificació. En cas contrari, queda legitimada políticament una actitud de força a Madrid. Si ERC no afluixa, tindrem un conflicte institucional amb Espanya. Seria un delicte d'alta traïció que el catalanisme polític acceptés ara una retallada.»
–I com ha de ser, doncs, la resposta catalana al Constitucional?
–«L'any 1918 Francesc Cambó, que no era pas un obrerista, va encapçalar la retirada de tots els parlamentaris catalans –des dels carlins fins als republicans– al Congrés quan el govern espanyol va rebutjar el projecte d'estatut d'autonomia. Ara, doncs, proposo una retirada transitòria dels diputats catalans a Madrid per fer pressió i estimular la mobilització del Congrés.»
–Això no ho faran, els diputats de CiU i el PSC.
–«El que no val, com ha fet el catalanisme polític, és jugar al conte de l'enfadós. Que ve el llop, que si hi haurà desafecció... A Madrid només s'ho creuran si s'adonen que no juguem a pòquer. Fins que el PSOE no va veure que no tenia suports al Congrés, no va cedir en el finançament. A Zapatero li vaig dir l'altre dia: rellegeix-te la història de Catalunya i veuràs que és difícil que us en sortiu sense el catalanisme.»
–El problema per a ERC és que, en haver passat de 8 a 3 diputats, no té força al Congrés.
–«Sí, però la geometria variable de suports parlamentaris ens dóna més capacitat del que tres diputats ens haurien de donar. A més, ERC ha de ser catalitzador i plantejar batalles per arrossegar la resta.»
–Una altra batalla d'ERC al Congrés és la qüestió del català. Quan s'hi podrà parlar català?
–«ERC, amb el suport de tots els partits menys el PSOE i el PP, ha demanat al president, José Bono, que reinstauri la fórmula Marín per parlar català en la introducció dels discursos. Probablement ens dirà que no, i aleshores ens abocarà a la insubmissió lingüística. Fa cinc anys que fem ofertes al PSOE. Si no cedeixen ara, els diputats d'ERC parlarem català i veurem què passa.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.