Política

Arenys de Munt explica el seu gran dia

Un llibre permet reviure cinc anys després la primera votació sobre la independència de Catalunya

‘13-S consulta: Arenys de Munt comença a decidir' dóna veu als protagonistes anònims d'una jornada històrica

El Punt Avuisortejarà avui vint exemplars
del llibre entre els subscriptors
El volum conté
57 testimonis d'arenyencs que relaten un dia històric en primera persona
Amb tot allò que ens ho havien prohibit i que vingués la Falange,
em vaig dir: “Toca votar i sense por”
Ernest Vila
veí d'arenys de munt. primer votant de la consulta
Els fantasmes de la inhabilitació i la presó no es van atrevir a aparèixer en cap moment; cap pas enrere
Carles Móra
alcalde d'arenys de munt durant la consulta i membre de la comissió organitzadora
Vam anar a Vilopriu per demanar al president Montilla que donés suport a la consulta, però no va voler
Andreu Majó
membre de la comissió organitzadora
Teníem tanta feina que no vaig ser conscient dels riscos que implicaven les amenaces que vaig rebre
Josep Manel Ximenis
regidor de la cup i membre de la comissió organitzadora
El dia de la consulta el podríem considerar –pel que fa a la seguretat– un dia de festa a la nostra vila
Cristóbal González
sergent de la policia local d'arenys de munt durant la consulta
Em va fer molta il·lusió baixar a la plaça de l'Església i veure tota aquella gentada amb una alegria desbordant
Jordi Bilbeny
membre de la comissió organitzadora

Cinc anys després de la consulta que va situar el municipi a l'epicentre de l'independentisme, Arenys de Munt ha recordat aquest cap de setmana una jornada que el pas del temps reforça com una de les més importants de la història recent del catalanisme. La commemoració es va fer dissabte des d'un doble vessant: d'una banda, amb l'acte institucional que va concentrar responsables polítics i d'entitats socials i ciutadans vinguts d'arreu del territori. De l'altra, amb la presentació del llibre 13-S consulta: Arenys de Munt comença a decidir, presentat a la sala municipal i que dóna veu als impulsors i als protagonistes d'una votació tan simbòlica com carregada d'èpica per la ferma oposició de l'Estat a una proposta del Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (Mapa), traslladada al ple municipal per la CUP i aprovada amb els vots de tots els partits amb representació al consistori, a excepció del PSC.

El llibre, editat per Crea't Edicions i coordinat per Albert Tarrés, respon a una idea de l'actual govern d'Arenys de Munt (ERC, CiU i el PSC): “Volíem un relat periodístic i polifònic del que es va viure aquell dia al poble, que il·lustrés fins a quin punt la determinació de la societat civil va ser clau”, explica l'alcalde, Joan Rabasseda. Conté els testimonis escrits en primera persona de cinquanta-set arenyencs que van viure la diada, ja fos des de l'organització o com a simples espectadors d'excepció. Tot i que no era l'objectiu principal, la lectura del volum permet intuir que pot haver servit per llimar les diferències sorgides arran d'un procés que va situar la vila, els seus habitants i, sobretot, els seus responsables polítics en una situació de màxima pressió. El llibre, que ja es va poder comprar dissabte a un preu de 25 euros, es posarà a la venda avui a través d'internet en el web www.13Sconsulta.cat –fer-se'l enviar a casa no tindrà cap cost addicional– i avui se'n sortejaran vint exemplars entre els primers lectors d'El Punt Avui que truquin al Club del Subscriptor (902 22 10 10) per demanar-lo entre les vuit del matí i la una del migdia. Des de l'editorial, calculen que a partir de finals d'aquesta mateixa setmana ja es podrà trobar en moltes llibreries d'arreu del país.

Estructurades en tres grans blocs, les prop de 200 planes del llibre permeten reviure la consulta d'Arenys de Munt des de tots els angles. En la primera part, el pròleg, s'ha volgut donar veu al president de la Generalitat, Artur Mas; als caps de llista dels partits favorables al dret a decidir (CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP); a representants de les entitats que lideren el procés des de la societat civil (l'ANC, Òmnium i Súmate); a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), i també a la comissió organitzadora d'aquella consulta, representada en aquesta ocasió per Albert Tarrés, que a més de ser coordinador del treball en va formar part. Tots ells, a través del record que en tenen, fan un repàs a una jornada que van viure des de perspectives i situacions molt diferents de les actuals. És el cas, per exemple, de David Fernàndez, actual cap visible de la CUP, que va viure la jornada des de l'activisme anònim. I de Carme Forcadell, que considera aquella consulta una de les fites que van propiciar la creació de l'ANC que ara lidera.

Especialment rellevant és el testimoni d'Artur Mas, que en el seu escrit subratlla el caràcter “exemplar” del procés viscut a Arenys de Munt i la “determinació” mostrada pels habitants d'aquest poble. Dos factors a tenir molt en compte ara que, afirma, “estem en el camí de fer, el 9 de novembre, una repetició a tot Catalunya d'aquella històrica jornada” que es va viure a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009. Per la seva banda, Oriol Junqueras reitera el seu compromís amb la data i la pregunta acordades, així com la seva voluntat de defensar la votació “amb dents i ungles, sempre de manera cívica i pacífica”. “Tal com vam fer en els centenars de consultes municipals, sobreposant-nos a adversitats, dubtes i paranys”, afegeix. I conclou: “Volem votar i votarem.”

La segona part de 13-S consulta: Arenys de Munt comença a decidir –el títol està inspirat en el lema d'una de les moltes pancartes que van omplir la riera de la població– se centra en una descripció acurada del compte enrere, dels episodis i la tensió creixent que es van viure al municipi des de l'aprovació de la moció del Mapa en el ple, a principis del mes de juny, i sobretot arran de la publicació de la primera notícia sobre la decisió, a El Punt, el dia 9 d'aquell mes. “Arenys de Munt demanarà als veïns si volen una Catalunya independent” era el titular de la notícia, firmada per Elena Ferran, i que es va estendre com la pólvora fins al punt de situar l'Ajuntament en l'ull de l'huracà. La vila, que fins aleshores pràcticament només havia estat notícia en episodis de pluges intenses, passava a ocupar titulars de mitjans nacionals i internacionals, i se situava en el centre de les mirades del govern espanyol. “Ja aleshores es va comprovar la poca traça del govern espanyol, aleshores en mans del PSOE, a l'hora d'afrontar la qüestió”, recorda Oriol Ferran, responsable de l'editorial. “Al mes de juliol, Arenys de Munt sortia en cada Consell de Ministres i, com més difícil ho posaven, més creixia la determinació dels arenyencs per celebrar la consulta”, afirma. La intervenció de la Falange Espanyola de las JONS, que primer va irrompre al municipi amb pamflets contra la consulta i després va demanar permís per fer una manifestació que es va acabar autoritzant, va acabar de convèncer els independentistes d'arreu del país que aquella també era la seva causa. Durant l'estiu, els suports no van deixar de créixer a un ritme exponencial i ni tan sols la suspensió cautelar de l'acord del ple, el 3 de setembre i a instàncies de l'Advocacia de l'Estat, va posar en perill la consulta. Al discurs unitari de la majoria dels partits favorables al dret a decidir, s'hi van afegir els gestos de suport de municipis com ara Sant Pere de Vilamajor, Seròs i Figueres, que van aprovar mocions idèntiques a la d'Arenys de Munt, i el descobriment que l'advocat que havia interposat el recurs havia estat membre de la Falange. El suspens encara durava el dia 8, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va prohibir la utilització de la sala municipal en la votació. Durant la Diada d'aquell any, es van viure nombroses mostres de suport a l'Ajuntament d'Arenys de Munt, i la decisió de la fiscalia de no recórrer contra les consultes que ja s'anaven convocant en diversos punts del territori deixava clar que la votació –que es va acabar fent al Centre Moral– seria una realitat.

Aquell 13 de setembre es va guanyar a pols un lloc en la memòria col·lectiva del sobiranisme. En primer lloc, per la determinació dels arenyencs que van fer possible la primera votació sobre la independència de Catalunya en un ambient festiu i d'autèntica catarsi. Però, sobretot, perquè va marcar el punt de partida d'un fenomen que es va estendre com la pólvora arreu del territori, on es van arribar a celebrar més de mig miler de consultes fins al 10 d'abril del 2011. El llibre fa un repàs absolutament exhaustiu d'aquella jornada, que va centrar l'atenció de mitjans d'arreu del món, i està farcit de testimonis d'alguns dels gairebé tres mil veïns del poble que hi van participar. Hi ha desenes d'imatges de la diada; les portades dels principals diaris de Catalunya, de l'Estat i de mitjans internacionals, i un recull de documentals sobre l'efemèride, als quals el lector pot accedir a través de codis QR.

L'última part del llibre mostra una recopilació acurada i estadística dels resultats de totes les consultes que es van celebrar al país des d'aquell 13 de setembre i que, amb l'ajuda del govern de l'Estat i dels membres del Tribunal Constitucional, van contribuir a convertir la independència en un objectiu compartit per una majoria creixent dels ciutadans de Catalunya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.