Barcelona
De vermella a daurada
La històrica fàbrica Damm amplia les dependències visitables després d'haver restaurat l'antiga sala de màquines, on es generava el fred per a la refrigeració aprofitant el vapor
El soterrani de la fàbrica, al carrer del Rosselló, mostra l'evolució de l'empresa des del 1905 a través de màquines, etiquetes, anuncis i ampolles
Aquesta cervesa fresqueta que tan bé es posa en un estiu calorós és un petit luxe a l'abast de tothom que, fins fa 50 anys, no ho era tant. Va ser a partir de la dècada dels cinquanta, amb la popularització de les neveres, que prendre una cervesa fresca es va fer tan fàcil com obrir una porta. Amb les neveres, la venda del líquid ambarí va pujar com l'escuma. Fins llavors, era una beguda destinada a les classes acomodades, que rebien còmodament blocs de gel a casa per refredar-les. Un contrast amb el que succeïa en l'antiguitat i l'edat mitjana, en què fins i tot els nens bevien cervesa perquè, pel fet de tenir com a base l'aigua bullida, tenia més garanties sanitàries que no pas l'aigua. Els amants de la cervesa, els que van més enllà del simple consum i s'interessen pel procés de fabricació i la seva història, tenen en el museu de la fàbrica Damm un lloc per satisfer la seva set de saber. Un petit i amè museu instal·lat a l'antiga fàbrica del carrer del Rosselló, avui reconvertit en les dependències administratives del grup Damm.
La fàbrica va arribar a ocupar quatre illes de l'Eixample i va contractar prop d'un miler de treballadors, entre ells el líder anarquista Buenaventura Durruti, del qual encara es conserva la fitxa laboral, que s'exposa en una de les vitrines del museu. En funcionament des del 1905, no es tractava únicament d'una fàbrica destinada a elaborar cervesa sinó que s'hi construïen tots els elements necessaris per fabricar i envasar el líquid. Alguns d'aquests elements s'han conservat, com ara els grans dipòsits de coure on s'elaborava el most resultant de l'aigua a 95 graus i l'ordi, al qual s'afegia malta. Un cop el cereal havia fermentat i el sucre s'havia transformat en alcohol, tocava filtrar el líquid per retirar la pasta del cereal, que es destinava a pinso. I d'aquí, a la refrigeració que es produïa gràcies a l'activitat d'unes màquines que generaven l'energia amb el vapor.
L'antiga sala de màquines s'ha recuperat recentment: les obres de restauració van concloure fa poques setmanes, amb les columnes i reixes originals i el terra restaurat, i es destinarà a sala d'actes. Els responsables de Damm preveuen fer-hi actes institucionals i empresarials relacionats amb la companyia cervesera, que és la primera en vendes de Catalunya i la tercera del conjunt de l'Estat.
A la sala de la planta subterrània es poden veure tota mena d'objectes i màquines utilitzades des que es va obrir la fàbrica, com ara les embotelladores, que mostren una època en què els problemes de distribució feien que es venguessin als propietaris dels bars petites màquines perquè ells mateixos embotellessin la cervesa que se'ls transportava amb barrils. Amb el pas dels anys, la cervesa ja surt en les ampolles des de les fàbriques que Damm té repartides al Prat, Santa Coloma de Gramenet, Múrcia, València i Madrid. I la cervesa en barril s'expedeix als bevedors des dels sortidors, autèntic aparador del disseny industrial, tal com es pot veure en els diferents models que s'exhibeixen al museu.
Curiositats a les vitrines
Les vitrines amaguen veritables curiositats, com ara les estrelles de color vermell que fins al 1939 van ser l'emblema de la cervesa. El règim de Franco va motivar que l'etiqueta passés de vermella a daurada. Això sí, es va conservar l'estrella de les cinc puntes que simbolitza els cinc elements que intervenen en l'elaboració del líquid: l'aigua, el foc, la terra, l'aire i la fusta o l'alumini –per als envasos–. L'exposició es divideix en dècades, i fins als cinquanta es mostra que el més important era produir. Entre aquesta dècada i els noranta, coincidint amb la democratització del consum de cervesa, es fa palesa la importància del disseny i la publicitat per distanciar-se dels competidors. Es poden veure, en aquest apartat, els múltiples suports publicitaris segons l'època. Als anys setanta, coincidint amb el destape, els calendaris mostraven fotografies de models lleugeres de roba que es van encarregar al prestigiós fotògraf David Hamilton. La primera campanya publicitària data del 1970 i des de llavors Damm ha multiplicat la presència en esdeveniments esportius, com ara el mundial de futbol del 1982 i els Jocs Olímpics, i els socials, des del Fòrum fins a les festes de la Mercè. Els últims dos estius ha aconseguit que la sintonia del seu anunci sigui la cançó de l'estiu i provoqui passió pels paisatges triats, com ara els de Formentera i els de Menorca.