RUGBI DE XIII

El rugbi de XIII trenca fronteres

L'Associació Catalana de Rugbi Lliga, ja reconeguda internacionalment, i els Catalans Dragons de Perpinyà uneixen esforços per promocionar un esport a l'alça

00
titolet
Text

A l'hora de parlar de la història recent del rugbi de XIII és inevitable tenir un record per a la final de la Carnegie Cup, l'antiga copa anglesa, del 2007. «Sentir Els segadors a Wembley tocat per la banda de la reina d'Anglaterra davant de 85.000 espectadors i amb el ressò mediàtic que va tenir aquell partit va ser un esdeveniment històric», recordava ahir Ignasi Doñate, director general de Projecció Exterior de l'Esport, en referència a la final que va jugar i va perdre (8-30) els Catalans Dragons de Perpinyà contra els Saint Helens. «Si el Barça és l'equip de referència del futbol català, els Dragons ho són del rugbi de XIII. Aquell partit de Wembley ja forma part del passat i a partir d'ara el que ens espera encara serà més gran. Estem fent passos endavant sense retorn», va afegir. Doñate va intervenir ahir en un acte amb doble objectiu. D'una banda, anunciar de manera oficial el reconeixement de Catalunya dins la Rugby League European Federation (RLEF), admesa per unanimitat en una assemblea el 30 d'agost passat a Londres. L'altre propòsit de la convocatòria era la presentació del partit que jugaran els Dragons contra els Warington Wolves, corresponent a la dissetena jornada de la Super League, a l'Estadi Olímpic Lluís Companys el pròxim 20 de juny. Amb anterioritat a aquest duel, la selecció catalana disputarà un partit amistós contra un rival que encara està per determinar, tot i que les converses amb els responsables de la República Txeca estan gairebé tancades.

Els Catalans Dragons de Perpinyà i l'Associació Catalana Rugbi Lliga han unit esforços i aprofiten la sinergia per promocionar un esport a l'alça. «El rugbi de XIII es tracta del primer esport a Austràlia i el segon en moltes zones de la Gran Bretanya. A la Catalunya Nord està molt implantat, i també volem que arreli al Principat», va destacar Sergi Blázquez, president de l'associació catalana. En aquest sentit, Bernard Guash, president dels Dragons, també va fer història i va recordar que fa cinc anys el seu club s'havia servit de les seves arrels per promocionar la candidatura per jugar en la Super League: «Hi havia tres equips de França interessats a competir-hi i nosaltres vam promocionar el nostre projecte a partir de les nostres arrels culturals catalanes, amb la senyera i l'himne d'Els segadors. Cada dia volem ser més grans i que s'hi impliquin més catalans.» Guash va afegir que si l'experiència del 20 de juny és positiva es podria «repetir cada temporada i en un futur, perquè no organitzar a Barcelona unes semifinals i, fins i tot, el magic weekend amb set partits el cap de setmana». També Carles Macian, director del Consell Català de l'Esport, es va manifestar en aquest sentit: «És evident que a través del rugbi de XIII es trenquen fronteres, s'uneixen els catalans del nord i del sud. El 20 de juny els Dragons jugaran a casa.» Macian també va expressar la seva satisfacció «pel dinamisme esportiu del país, que continua trencant esquemes i obrint noves vies per al reconeixement oficial de Catalunya».

En l'acte de presentació també hi va intervenir l'entrenador dels Catalans Dragons, l'anglès Kevin Walters, i dos dels jugadors més destacats, Jérôme Guisset, de Sant Esteve, i l'australià Jason Crocker. Walters va comentar: «Per a nosaltres és un orgull jugar a Barcelona. Sabem que aquí hi ha molta afició al futbol, però segur que els Dragons tindran tot el suport.»


La selecció catalana i els Catalans Dragons de Perpinyà, protagonistes d'una doble cita el 20

de juny a Montjuïc

Més àgil, amb menys aturades del joc i d'origen obrer

El Rugby League o rugbi de XIII –terme utilitzat a França– va néixer a Anglaterra el 1895 arran d'un conflicte d'interessos entre els clubs de rugbi del nord i els del sud. Els sudistes defensaven un esport amateur i els nordistes, originaris de ciutats obreres, proposaven indemnitzar els jugadors per les absències laborals que implicava practicar aquest esport i compensar-los econòmicament quan hi havia lesions físiques. És així com es va materialitzar una escissió respecte de la Federació de Rugbi Britànica (Rugby Union) i es van crear institucions i federacions pròpies totalment independents del rugbi de XV. A part del menor nombre de jugadors, altres diferències del rugbi de XIII és que resulta molt més àgil, amb menys aturades, amb predomini del joc a la mà, sense melés, sense tants xuts entre pals i més fàcil d'entendre per als aficionats. La relació entre les dues federacions catalanes dels dos esports és bona, també a Perpinyà s'han millorat antigues tensions, però a la Gran Bretanya es manté la rivalitat entre els aficionats del rugbi de XIII i de XV.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.