Salt, al descobert
Un estudi promogut per l'obra social de La Caixa fa un retrat de les problemàtiques que afecten el municipi
L'objectiu de l'anàlisi és servir de punt de sortida per fomentar-hi la cohesió social i la convivència
L'associació Casal dels Infants, per encàrrec de l'obra social de la Fundació La Caixa, ha elaborat en els darrers mesos un informe sobre la situació social a Salt i les problemàtiques que se'n deriven. L'estudi és una anàlisi prèvia al projecte ICI (Intervenció Comunitària Intercultural), que ha de promoure actuacions per millorar la cohesió social i la convivència al municipi.
Els àmbits d'estudi han estat múltiples i transversals. Educació, seguretat, marginació, habitatge, atur, immigració, conflictivitat social... són algunes de les problemàtiques estudiades. A més, s'hi fa una anàlisi del teixit associatiu del municipi, de les actituds col·lectives i individuals dels membres de les diferents comunitats, del creixement demogràfic experimentat en els últims anys, i una valoració de l'efectivitat dels programes que s'han dut a terme fins ara per millorar la situació actual. L'informe posa en relleu l'excepcionalitat de Salt en diferents aspectes. Per exemple, en educació. L'estudi situa el fracàs escolar a secundària en un 50%. És a dir, la meitat dels alumnes de les escoles públiques de Salt no aconsegueixen graduar-se quan acaben el quart curs d'ESO.
L'alt índex d'atur, el perill de marginació social, la guetització d'alguns barris i d'escoles, i l'endogàmia entre les diferents comunitats, ètnies i cultures, són els factors que més dificulten la convivència a Salt, segons l'informe. Totes aquestes problemàtiques s'han accentuat per la crisi econòmica, que ha afectat especialment la població amb menys recursos econòmics i amb menys formació.
Les raons del projecte
El projecte ICI és el resultat d'un acord de l'Ajuntament amb la Fundació La Caixa que es va signar al setembre. A més de Salt, a Catalunya, el projecte es du a terme a tres barris de Barcelona (el Raval, Sant Martí i Nou Barris) i a Tortosa. El responsable del projecte de Salt, Lluís Mas, diu que l'objectiu del projecte és potenciar les polítiques socials en els àmbits del treball comunitari i la mediació, a fi que totes dues línies treballin en conjunt les problemàtiques socials del municipi. El projecte té una durada de tres anys. Tor i això, Mas admet que els resultats seran constatables a més llarg termini. A Salt, la inversió que es farà és de 465.000 euros.
La convivència ha estat tema de discussió des que, al mes de febrer, un grup de veïns van aturar el ple municipal reclamant més seguretat. En pocs dies, al debat sobre la inseguretat s'hi van afegir qüestions racials, que només la resposta ràpida de les entitats municipals va evitar conseqüències greus. La polèmica, però, va posar en relleu els problemes de convivència a Salt, motivats en gran mesura per un creixement molt gran de la població, bàsicament població amb pocs recursos econòmics i d'origen estranger.
“Braç a braç, no a cops de colze”
L'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, va dir ahir: “Vam demanar participar en el projecte ICI perquè una entitat del prestigi del Casal dels Infants fes un estudi detallat de la situació de Salt. Només sabent exactament on estem podrem canviar aquesta realitat”. Pineda hi va afegir: “Ara és el moment de sumar esforços i treballar tots (veïns, associacions i grups polítics) braç a braç, no a cops de colze”. El portaveu del grup de CiU, a l'oposició a Salt, Jaume Torramadé, va dir: “Cal tenir en compte l'excepcionalitat de Salt en molts aspectes. El que en altres poblacions serien polítiques inacceptables, a Salt són de sentit comú pel bé de tota la comunitat”. Per Torramadé, “el treball amb les comunitats de propietaris, la seguretat i l'educació són els camps on més cal insistir”.
Educació
El fracàs escolar a quart d'ESO és del 50%
L'educació és un dels àmbits en què les dades de l'informe són més preocupants. En concret, se situa el fracàs escolar al final de l'ESO en un 50%, 20 punts per damunt de la mitjana catalana i més del triple que la mitjana europea. Les principals raons d'aquest fracàs són la falta de recursos formatius, l'alta mobilitat i uns percentatges d'alumnes d'origen estranger per sobre del 60%, que van, per centres, des del 50% fins al 95%. L'informe diu també que la majoria de famílies autòctones porten els fills en centres concertats o fora del municipi, i que perceben l'escola pública de Salt com a “caòtica, desorganitzada i inestable”.
Immigració
De 704 a 12.545 estrangers en deu anys
El creixement demogràfic a Salt s'ha basat bàsicament, els darrers anys, en la immigració. L'any 2000 hi havia a Salt 704 persones d'origen estranger. L'any 2009, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) n'hi havia 12.545. Aquest creixement del 1.682% en deu anys, les 77 nacionalitats que hi conviuen i l'alta mobilitat de la població són alguns dels factors que afecten més, segons l'informe, la falta d'identificació amb el territori. Mentre la població estrangera ha crescut, la que té nacionalitat espanyola ha baixat. El 2000 hi havia 21.539 persones amb passaport espanyol, el 2009 un 19% menys, 17.460.
Prostitució
Favors sexuals per poder ser empadronats
Dins de l'àmbit de la prostitució, es detecten a Salt diferents “versions”. A més d'exercir la prostitució com a mitjà de subsistència, es donen altres tipologies, com ara l'intercanvi de favors sexuals a canvi del lloguer d'habitacions o la venda d'empadronaments (a canvi de sexe, el titular de l'habitatge certifica que l'interessat o interessada viu en el seu pis a fi que pugui, d'aquesta manera, empadronar-se). També hi ha hagut casos de mercadeig de dones, normalment nigerianes, que són portades des del seu país per exercir la prostitució i l'esclavatge. Els serveis de salut tenen detectats habitatges on s'exerceix regularment la prostitució.
Atur
En 4 anys s'ha duplicat el nombre d'aturats
Des de l'any 2005 al 2009, el nombre d'aturats a Salt s'ha multiplicat per dos. El 2005 hi havia 1.317 persones aturades, i el 2009 es va arribar a 2.868 aturats. L'atur és un dels factors principals de marginació social a Salt, i una de les raons que han provocat un increment en les principals problemàtiques del municipi. L'informe situa l'activitat econòmica de Salt en el sector terciari (un 65% del total). El sector de la construcció va ser durant molts anys un dels que més ocupació van generar a Salt, ja que molta demanda s'ocupava amb “mà d'obra barata i poc qualificada”. La crisi va causar “un gran impacte [...] de greus conseqüències”.
Seguretat ciutadana
Increment de les actuacions policials
Un dels factors que ha despertat més debat entre la població és l'increment els darrers anys de la sensació d'inseguretat (assalt d'habitatges, estirades de bosses, baralles...). Segons les dades de la memòria policial 2008/2009 de la policia local, el 2008 els seus agents van realitzar 3.843 intervencions (unes 10,5 per dia). L'any 2009 es va arribar a 4.810 (unes 13 diàries). L'increment de gairebé mil actuacions en un any, segons l'informe, “no és considerat significatiu per la policia local”. En tot cas, un dels problemes principals que es troben els cossos policials que operen a Salt és l'alta reincidència d'alguns delinqüents.
Convivència i cohesió social
Poca relació entre les comunitats
El projecte ICI intenta incidir en la millora de la convivència i la cohesió social. Precisament l'anàlisi de la situació actual d'aquests factors és un dels temes que l'informe tracta amb més profunditat. L'estudi diu que les relacions interculturals a Salt “són de tipus endogàmic”, i que les comunitats “viuen separadament”. Aquest fet ha provocat una guetització dels barris i les escoles, tant pel que fa als autòctons i els nouvinguts com pel que fa a les diferents comunitats d'immigrants. L'informe esmenta també l'empobriment de les relacions veïnals (dins de les mateixes comunitats de veïns) com un dels factors que provoquen sensació d'aïllament, i desorientació entre la gent gran. L'estudi considera l'actitud dels saltencs cap a la diversitat i la immigració com una mancança històrica que es basa “en un respecte passiu i sense interès per l'altre, que en certs casos passa a ser d'hostilitat”. Hi afegeix que l'absència de conflictes dóna una imatge de bona relació quan es tracta “més aviat d'una tensió latent”.