El ‘koniec' de Sergi Mas

Sergi Mas es va desprendre dijous d'un fill. És difícil acomiadar un personatge que l'humor ha convertit en una caricatura entranyable. I a Polònia ja n'acumulen uns quants. La imitació de José Montilla ha estat simple però nogenysmenys efectiva: de fet no calien gaires elements de caracterització perquè Sergi Mas s'assemblés físicament al ja president en funcions. I en l'últim monòleg des del plató que simula el Saló Tàpies, Mas es va despullar, del paper s'entén. Es va treure les ulleres, l'americana, es va arremangar les mànigues de la camisa i va fer el seu monòleg. Va recuperar, per un parell de minuts, la faceta de presentador, de periodista que ironitza de l'actualitat com quan va substituir Javier Capitán a El informal a Tele 5, un format trencador i que s'ha continuat repetint de diferents maneres. Què fa Wyoming cada nit?

Durant aquests quatre anys, però, l'èxit de la imitació ha pogut absorbir el professional que hi havia al darrere i fer oblidar un currículum que inclou un xou nocturn a TV3 Fent amics (2001) o Què has dinat? cada sobretaula a COM Ràdio. Sergi Mas ha estat guionista, presentador, col·laborador radiofònic i un apassionat del futbol. Mas és i ha estat més coses que el doble de Montilla. I en el seu monòleg de koniec, l'imitador va tenir moments per a la reflexió –governar no és fàcil– de reivindicació –no sap què farà ara– i també d'agraïment –destacant el “joc net” de Montilla tot i haver-lo “ridiculitzat” i “amb total llibertat des de la televisió pública”–. Sincer i emotiu, l'adéu d'en Sergi Mas es mereix un “visca” majúscul.