Rivalitat, a escena

Vimbodí vs. Praga no és una competició impossible entre un poble de la conca de Barberà i la capital de la República Txeca, sinó una recreació del concurs d'engalanament de carrers per la festa major de Gràcia. Cristina Clemente presenta aquesta obra a la Sala Tallers del TNC, a partir de dijous i fins al 13 de febrer. Tot i la seva aparent amabilitat (reconèixer el treball desinteressat d'uns veïns per adornar el carrer durant pocs dies), sota el joc hi ha un viu diàleg que reflecteix la difícil relació entre els dos grups i fins i tot entre els membres d'un mateix carrer.

És la primera peça que s'inscriu al T6 (un programa de promoció de l'autoria del TNC) aquesta temporada. Clemente, que va rebre la distinció del premi revelació de la crítica de Barcelona 2009 pel seu text Volem anar al Tibidabo, estrenat al Versus, és veïna del Guinardó. La seva mare la duia a veure els carrers de Gràcia engalanats. A Vimbodí vs. Praga els eterns segons del concurs (que aquest any han decidit guanyar sigui com sigui) acullen una família del passatge Vimbodí, que debuten al concurs. Els ajuden convençuts que no els faran ombra, però, a mesura que avança el disseny, l'amenaça va creixent. Anna Moliner és la líder de Vimbodí, “la il·lusió és el seu motor”. Maria Molins fa d'encarregada del disseny de Praga aquell any: se sent desplaçada del grup i confia que el seu projecte l'ajudi a integrar-se, comenta l'actriu. La peça és molt coral tot i aquestes dues líders, i un grapat d'actors doblen personatges. En relació amb els actors del T6 de l'any passat hi ha novetats en aquesta peça: Oriol Genís, Maria Molins i Mercè Boher substitueixen Lluís Villanueva, Míriam Iscla i Jordi Banacolocha.L'autora sent admiració per aquelles persones que treballen desinteressadament durant dies per una acció efímera. Esmentant Ricard Estruch, president de la Fundació Festa Major de Gràcia, es treballa tot l'any per una festa que, quan arriba, no es pot disfrutar perquè toca vendre samarretes i vigilar que ningú faci malbé els engalanaments a la nit. Clemente veu moltes semblances amb les companyies de teatre amateur. De fet, ahir s'aventurava que aquesta obra podria donar molt joc a aquests grups ja que el repartiment disposa d'una quinzena d'actors.