Empresa
Quina canya de so
L'empresa Medir de Palamós fabrica llengüetes de canya per a instruments musicals
Tot i que és una empresa petita, amb cinc treballadors, el 95% de la producció va a l'estranger, sobretot als Estats Units
Què tenen en comú un saxofonista nord-americà, un gaiter escocès i un graller català? Doncs molt probablement que tots tres emeten so gironí. Palamosí, més concretament. L'empresa Medir fa més de 90 anys que elabora, pràcticament de manera manual, llengüetes de canya per a instruments musicals, anomenades també inxes. “La nostra recepta és molt simple: amor per a la música i els instruments, un bon clima per fer créixer les millors canyes i un saber fer que s'ha transmès al llarg dels anys”, diu l'empresa en la presentació del seu web.
Es tracta d'una empresa petita, ubicada al paratge Balitrà, als afores de Palamós. Amb una plantilla de cinc persones (set a l'estiu, que és quan hi ha més feina) produeixen anualment milions de llengüetes, el 95% de les quals s'exporten –el primer país és els Estats Units, seguit d'Alemanya, la Gran Bretanya, França, els països escandinaus i també, una petita part, a Austràlia–. No tan sols venen llengüetes. També venen la canya en diverses fases prèvies a la llengüeta, com ara accessoris per treballar el material. Els músics són molt perfeccionistes i, a molts, els agrada acabar personalment el procés de l'inxa perquè emeti el so concret que volen. La reparen i l'adeqüen segons la necessitat, la peça musical o l'instrument. Per tant, a més de la llengüeta (que pot ser simple o doble, segons l'instrument), també venen tubs de canya, làmines de canya o complements com fil de niló, de llautó, ganivets per treballar la canya o micròmetres, entre d'altres; i també per a tot tipus d'instrument de vent: clarinet, saxòfon, fagot, oboè, corn anglès i cornamuses o gaites. Però sobretot, estan especialitzats en instruments històrics, com fagots barrocs.
Carles Medir és l'administrador de l'empresa i n'és propietari amb els seus dos germans. “Som una empresa petita. Facturem cap a 350.000 euros anuals. És difícil competir en aquest mercat perquè hi ha molta dispersió i t'has de fer un nom. Els músics t'han de conèixer”, afirma Medir.
Canya de l'Empordà
A l'empresa, s'hi fa pràcticament tot el procés. La majoria de canyes provenen de l'Empordà, de plantacions situades entre Sant Feliu de Guíxols i Figueres. Aquesta temporada, però, les han hagut d'anar a comprar a fora perquè les nevades del març passat van aixafar molts de canyers. Són de l'espècie Arundo Donax, i s'utilitzen com a font de música des de fa més de 5.000 anys. “Cada vegada és més difícil trobar canya. S'està retirant dels camps. I diuen que és una planta invasora. Des de quan? Des de fa 2.500 anys?”, qüestiona Medir.
Ara és el moment de la collita de la canya. El procés es fa gairebé de la mateixa manera que ho feia el fundador de l'empresa, l'avi de Carles Medir. Quan la canya arriba a l'empresa, es neteja i es deixa al sol perquè s'assequi; fins a l'estiu. Llavors les canyes s'emmagatzemen i és quan estan a punt per treballar-les. Primer es tallen entre nusos. Després comença un procés acurat de selecció. En funció del diàmetre i del gruix de la paret de la canya, s'utilitza per a un instrument o un altre. Superada aquesta fase, la canya es talla a la mida que cal i es treballa per aplanar-la i donar-hi forma. Part d'aquests passos s'obvien en els productes que no es venen acabats.
Innovació i tradició
“És difícil innovar perquè el nostre mercat està molt definit”, afirma Medir. És cert que s'ha intentat utilitzar la tecnologia per trobar un substitut a la canya, però en tots aquests anys els intents han estat frustrats. A Medir, però, no han perdut el tren virtual. A través del seu web, es poden fer comandes i, de fet, la botiga en línia els genera gran part dels ingressos. Això permet fer arribar canyes que contenen “l'ànima del Mediterrani”, a qualsevol racó del món, segons professa aquest web.