Economia

El pressupost d'Ascó quadruplica el de la majoria de pobles de dimensions similars

L'any 2009 va pressupostar més de 10 milions d'euros i tres quartes parts dels ingressos provenien d'impostos directes

Les compensacions econòmiques de les centrals nuclears. Aquest és el motiu de pes de moltes persones del municipi i de l'entorn que es mostren favorables a la nuclear i a la instal·lació del magatzem temporal centralitzat, que comportarà uns ingressos extres al tresor municipal d'uns sis milions d'euros. A més, hi haurà sis milions més a repartir entre les poblacions veïnes; és a dir, amb els municipis d'influència de la instal·lació. El mateix alcalde d'Ascó, Rafael Vidal, deia en el butlletí municipal de l'agost passat que els impostos de la central nuclear «representen per a Ascó una diferència entra la nit i el dia, entre gestionar un pressupost com el que tenim o haver de prescindir dels actuals avantatges».

Ascó va moure l'any passat un pressupost que superava els deu milions d'euros. Més d'onze si es comptabilitza el pressupost de la televisió d'Ascó, de l'escola de música i de la societat anònima d'assistència sociosanitària Roassa, que disposa d'una aportació municipal de més de 800.000 euros. I del total dels ingressos del consistori, tres quartes parts provenen d'impostos directes, en què cal tenir en compte els que provenen dels impostos de béns immobles que paga la central nuclear.

Els números són clars, i encara més si es comparen amb els de la resta de municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre (vegeu gràfic). És el municipi que té l'import per habitant major de tota la demarcació (6.479 euros), sense tenir en compte alguns pobles de poc més de 100 habitants, on les xifres estan distorsionades perquè es tracta de pressupostos molt reduïts. En aquest sentit, l'exalcalde flixenc i senador de l'Entesa Catalana de Progrés, Pere Muñoz, recordava que Flix, amb el triple d'habitants dels que té Ascó, té un pressupost que no arriba als quatre milions d'euros. «L'Ajuntament d'Ascó no passa cap estretor pressupostària, sinó que neda en l'abundància», va assenyalar Muñoz; «Per tant, l'argument econòmic costa molt poc d'entendre.»

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, un municipi que també rep aportacions anuals per la central nuclear, té un pressupost que s'acosta als vint milions d'euros (3.524 euros per habitant), una de les proporcions més altes. En canvi, no hi ha cap municipi de la Ribera d'Ebre que tingui un pressupost per habitant que arribi als 2.800 euros. De fet, Móra d'Ebre i Móra la Nova no arriben ni als 1.000 euros per habitant.

Piscines i festa major

Ascó pot presumir de tenir alguns dels millors serveis i equipaments municipals de la Ribera d'Ebre. També del conjunt del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. De fet, ara fa dos anys va fer públic un projecte per construir un nou complex de piscines a la zona del poliesportiu, amb un pressupost de 3,8 milions d'euros. El projecte preveu la reforma de les actuals piscines i també la construcció d'un edifici d'usos lúdics i terapèutics, amb piscina coberta, sales de tractaments i teràpies amb aigua, bar i restaurant. Alguns veïns consideren que aquest tipus d'inversions no serien viables econòmicament sense l'aportació de les nuclears. Tampoc la seua festa major, que enguany incloïa l'Ascó Summer Festival, amb les actuacions d'Amaia Montero, Los Delinqüentes i diversos discjòqueis. Una nit de concerts que hauria costat entre 210.000 i 240.000 euros, segons els veïns.

Sis milions a repartir i un màxim de 7,8 milions

Ò. MESEGUER

L'àrea nuclear d'Ascó inclou 13 poblacions. Del fons d'Enresa per als municipis on hi ha instal·lacions d'emmagatzematge de residus radioactius, l'any passat aquesta zona va rebre més de dos milions d'euros. El principal beneficiat, Ascó, que és on hi ha les dues centrals amb les piscines de combustible gastat. Ara, amb l'MTC, quan els residus s'acumulin en un únic punt, els municipis d'aquella àrea rebran sis milions d'euros cada any. Ascó, en el cas de resultar escollit, en percebria directament 600.000 perquè s'emplaçaria la instal·lació al seu terme i, a més a més, encapçalaria el repartiment de la resta dels diners, que es farà en funció d'un coeficient a partir del nombre d'habitants i l'extensió. Tenen dret a cobrar els pobles que tinguin superfície municipal a menys de 10 quilòmetres de l'MTC i els que tinguin nuclis de població a menys de 20. Al marge de tot això, el nou fons de cofinançament de projectes de desenvolupament local que impulsa l'Estat per a les àrees nuclears elevaria la xifra dels 6 milions fins a un màxim de 7,8 anuals. I cap poble afectat, al contrari del que passava fins ara, cobrarà menys de 100.000 euros anuals. De qualsevol manera, Ascó acabaria rebent prop de tres milions d'euros anuals. Pel que fa a les àrees que l'MTC alliberaria finalment dels residus, els seus municipis cobraran molt menys a partir del 2015, data d'operativitat del magatzem. Continuaran rebent alguna compensació, però menor.

«Ascó té dret a continuar vivint de la nuclear»

lurdes moreso

Els contraris a la instal·lació del cementiri nuclear a Ascó sostenen que empitjorarà la situació econòmica de la Ribera d'Ebre, perquè tot i la creació de centenars de llocs de treball i la inversió milionària que suposarà es posaran en perill altres activitats com el turisme rural i l'agricultura de qualitat. Amb tot, el secretari general de la UGT a les Terres de l'Ebre, Wifredo Miró, sosté que no és possible «castigar» més l'economia de la comarca. «El magatzem temporal centralitzat de residus nuclears no és més perillós que una nuclear i a la Ribera d'Ebre ja fa molts anys que hi conviuen», va manifestar Miró, que va precisar que la UGT encara no ha adoptat una posició sobre aquesta instal·lació. «S'ha de veure si les oportunitats són realment oportunitats», va dir Miró, amb relació als llocs de treball i el parc tecnològic que anirà associat a l'MTC. El secretari general de la UGT considera que s'ha de fer una valoració a fons de les oportunitats i inconvenients de l'MTC i lamenta la batalla que s'està generant entre partits. «La pressió a què estan sotmesos l'alcalde d'Ascó i els regidors de l'Ajuntament voreja la immoralitat», va manifestar Miró, que sosté que Ascó «té tot el dret a continuar vivint de la nuclear».

Tampoc el sindicat CCOO no ha adoptat una posició sobre el cementiri nuclear, si bé el secretari general a les Terres de l'Ebre, Josep Casadó, entén que una decisió d'aquestes característiques supera l'àmbit municipal. Casadó coincideix amb el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Bernat Pellissa, que és crític amb la gestió dels recursos que han arribat a l'àrea nuclear d'Ascó en els darrers anys i que no han servit per dinamitzar l'economia de la zona. «Per posar un exemple, Flix era un pol industrial fa trenta anys i ara no ho és», va assenyalar Casadó, que considera que els ajuntaments han finançat projectes excessivament locals.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.