Mentalitat empresarial per al futur ramader del Ripollès
En els darrers anys ha irromput en l'activitat ramadera gent jove, amb coneixements tècnics o estudis superiors i coneixedors de les noves tecnologies, que han capgirat la manera tradicional
La qualitat i la fama dels productes ramaders del Ripollès està més que contrastada. L'abundància i la qualitat de les pastures permeten obtenir, bàsicament, una carn de vedella i de xai de primeríssima qualitat. Si bé aquest és un fet assumit pels productors de la zona, sí que han fallat enormement els mecanismes per donar-se a conèixer aprofitant la marca i d'obrir, en conseqüència, nous mercats més enllà de la comarca.
En els darrers anys ha irromput en l'activitat ramadera gent jove, molt sovint amb coneixements tècnics o estudis superiors i coneixedors de les noves tecnologies, que han capgirat de forma notable la manera tradicional de fer dels ramaders de la comarca. Tot i així, encara són minoria i la majoria d'explotacions ramaderes es neguen a associar-se en marques o en certificacions de raça o qualitat, per continuar desenvolupant la seva feina com sempre han fet, anant a la seva, és a dir, de manera totalment autònoma. La majoria, per no dir tots, poden mantenir la seva activitat gràcies a les subvencions. I és que, desgraciadament, l'activitat ramadera deixaria d'existir sense els ajuts. Això té la seva explicació. Es tracta d'una activitat, segons explica la tècnica de Ripollès Desenvolupament Rosa Maria Auquer, que no té valor afegit, fins al punt que els preus que s'apliquen als quilos de carn en canal en molts casos són els mateixos des de fa trenta anys. Les subvencions serveixen per assumir la diferencia que existeix entre el valor real i el valor de venda.
Marques associatives
Fa cinc anys des de Ripollès Desenvolupament es va crear la marca Producte del Ripollès que pel que fa a la producció ramadera agrupa l'associació de criadors d'eugues de muntanya, els criadors de la raça del cavall del Pirineu català, l'associació de ramaders –amb dues marques pròpies: la de vedells de 5 a 8 mesos (vedella blanca del Ripollès) i la de vedells de 8 a 12 mesos– i finalment l'associació de pastors de xai i cabrit del Ripollès. Cal no confondre aquests xais amb el xai de raça ripollesa, perfectament classificada i que no forçosament ha d'haver estat criat al Ripollès. Precisament, es produeix la paradoxa que hi ha més xais de raça ripollesa censats a l'Empordà que al Ripollès.
LES XIFRES
Explotacions de carn de poltre de muntanya
Des de la vall de Camprodon ha irromput amb força l'explotació de ramats d'eugues i cavalls del Pirineu per obtenir carn de poltre, que de mica en mica va sent més apreciada gastronòmicament.
Els camins de la transhumància es van perdent any rere any
A diferència de les explotacions de bestiar boví, que es mantenen, a la comarca del Ripollès les de bestiar oví van clarament a la baixa. Els camins de la transhumància, el periple de mesos buscant les pastures des dels llocs baixos als alts i a l'inrevés, es van perdent perquè ja no hi ha pràcticament pastors disposats a patir aquest sacrifici. Els ramaders opten per traslladar amb camions el bestiar cap als llocs més adients on puguin pasturar els animals.
Explotacions de bestiar ecològic amb certificació oficial
Els coneixements i la formació dels joves que opten per la ramaderia fa que vagin en augment les granges de bestiar que es dediquen a la criança ecològica dels animals. Això obliga a passar els controls del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, que vetlla perquè es compleixin condicions com ara que pasturin en camps on no s'hagin abocat pesticides i que l'alimentació complementària es faci amb pinsos 100% vegetals i certificats.