El Vedruna de Palafrugell

Fa 6 anys, la comunitat Vedruna de Palafrugell, integrada per cinc monges encapçalades per la germana superiora, Conxita Segalà, va marxar del poble. Però la seva empremta educativa continua viva encara ara, quan es commemoren els 150 anys de la seva arribada al municipi. Per aquest motiu, la comunitat educadora del centre ha programat al llarg de l'any una sèrie d'actes per celebrar l'esdeveniment, que va començar aquest dilluns passat. Durant l'acte, l'Ajuntament de Palafrugell va lliurar al centre la medalla d'honor de la vila.

I és normal que l'Ajuntament hagi decidit atorgar aquest guardó. No podem oblidar que la congregació Vedruna, fundada per la barcelonina Joaquima Vedruna, va arribar a Palafrugell el 1859 a petició de l'Ajuntament per portar l'hospital municipal. La comunitat, també formada per cinc monges encapçalades per la germana superiora Magdalena Escolà, van arribar a Palafrugell el dia 11 de juny. Tres monges es van dedicar a la sanitat i les altres dues, a la docència de les nenes. I l'educació de les monges es va formalitzar el 1859 en un conveni entre la comunitat, l'Ajuntament i una junta de beneficència. Però, deu anys més tard, es va decidir separar ensenyament i sanitat. Un any abans, però, l'ensenyament ja no el feien al mateix centre sanitari, sinó que ocupaven la casa parroquial, un immoble que es troba prop de l'església.

I any rere any, el nombre d'alumnes anava en augment. La casa quedava petita. Va ser quan va aparèixer l'empresari surer Josep Barris i Buixó, que va comprar una finca de 4.000 m² per fer-hi una escola de nova construcció. El projecte es va aprovar el 1882. I entre l'empresari i molts altres palafrugellencs es va tirar endavant la nova escola, que va costar l'equivalent a 18.000 euros. El nou centre educatiu, que és el que encara funciona, es va beneir el 22 de maig de 1889.

Des de llavors, la comunitat Vedruna hi ha impartit les seves ensenyances. Només va restar tancada durant la Guerra Civil, en què el centre servia de presó i després de casa de refugiats. Però quan es va acabar la guerra va tornar-hi la docència de seguida. L'any 1956 les monges van deixar de tenir cura dels malalts per dedicar-se només a l'educació. El curs 1993-94 es va convertir en el centre de primària de Prats de la Carrera, on es fa la secundària. I quatre anys més tard es va convertir en el primer centre religiós a tenir la titularitat del centre laica. El primer director va ser Félix Pérez. I ara hi ha Albert Pijoan. Tot aquest procés es recollirà en un llibre, que es presentarà per Sant Jordi de l'any vinent. A més, durant el 2010 es preveuen unes jornades de portes obertes, una exposició fotogràfica al teatre municipal i la inauguració d'una escultura commemorativa. El 18 de juny del 2010 es clouran l'aniversari i el curs.