Horari protegit

En la columna La mirada (El Punt Avui, 5 de setembre) Toni Valls fa una dura crítica a “l'horari protegit” de la programació televisiva i a l'expedient que el CAC ha obert al programa Arucitys per l'emissió d'imatges de violència, sadisme, canibalisme, mutilació i tortura. El seu argument: “Els nens, sí, sí, els nens són més llestos del que ens pensem, i els seus pares ja tenen suficient capacitat de judici.” Em pregunto si aquesta conclusió l'ha tret d'algun estudi sobre les competències de pares i fills o de la seva experiència professional en aquest camp. ¿Realment tots els pares i els nens tenen una capacitat de judici suficient? Sóc psicòleg i fa més de 30 anys que treballo en l'àmbit dels menors en situació de risc i desemparament. He vist situacions familiars de tota mena: pares conscients i responsables, pares totalment despreocupats, irresponsables, amb trastorns psicològics o mancances cognitives importants, i altres que no tenen gens clar quina és la seva tasca educativa. Els nens, siguin llestos o no tant, són inconscients i molt influenciables. Segur que l'horari protegit no té el mateix efecte en tots els casos, però evitar que els nens es recreïn massa precoçment amb escenes de sexe, o amb imatges que exhibeixen, banalitzen i fomenten la violència, és una bona mesura protectora. No és cap “mentida flagrant ni hipòcrita”, tot i que en el nostre món sovint ens toqui conviure amb realitats molt lamentables.