La mort apareix al Lliure

Comediants, que aquest 2012 celebrarà el 40è aniversari, presenta des de dimecres i fins al 8 de gener Persèfone, un espectacle musical que protagonitza Àngels Gonyalons al Lliure de Montjuïc. L'obra fa un sumari d'escenes relacionades amb la mort (la que tothom sap que haurà d'afrontar al final del camí de la vida) partint del mite de Persèfone, la filla de Demèter i Zeus, que cau en la persuasió d'Hades i es converteix en la reina de l'inframon. Un pacte entre Zeus i Hades permetrà que Persèfone pugui tornar durant la primavera i l'estiu a l'Olimp.

Comediants sempre s'ha caracteritzat per ser un cant a la vida, a la festa. Només havien tocat puntualment el conflicte de la mort en muntatges com ara Alè (1984) i T.e.m.p.u.s. (1997). És un muntatge, però, que recorre a les màscares (per il·lustrar tots els personatges finits) i que permet aportar una certa causticitat a un tema que, fins ara, evitaven. Joan Font, director de Comediants, aclareix que la voluntat de l'espectacle és trencar tabús i airejar les ombres de la mort. I mostrar que “la vida i la mort són dues cares d'una mateixa moneda”. La peça, que es va estrenar al juliol a Moscou i ha fet temporada aquest novembre al María Guerrero de Madrid, ha tingut una recepció molt diferent del públic. A Moscou, per exemple, algú es va escandalitzar, fins al punt de sortir de la sala, i a Madrid era rigut amb ganes. Entendre la mort o no és el que limita l'edat massa infantil dels espectadors.

És un musical? Gonyalons aclareix que, si ho és, no té el patró dels musicals anglosaxons: “És un espectacle amb cançons.” No és el parer de Ramon Calduch (autor de la música original, que també és a escena en cada sessió): es tracta d'un musical que trenca la partitura convencional. En aquest sentit, el músic considera que la columna vertebral de la peça és, pròpiament, la melodia de la partitura.