El sant Jordi de Bernat Martorell

El meu fill de tretze anys em pregunta quina obra triaria del gòtic català. No ho dubto ni un moment: el sant Jordi matant el drac de Bernat Martorell que va ser pintat el 1435 per al retaule de la Generalitat de Catalunya i que es conserva a l'Institut d'Art de Chicago. Una obra mestra que vaig poder veure en directe fa divuit anys, en un dia nevat de març, quan el meu fill encara no existia. Una sola obra que posa Martorell al nivell dels màxims pintors del seu temps: Uccello, Polaiuollo, Fra Angelico, Pisanello...

Trenca la composició en diagonal la llança del sant a punt de punxar la gola sanguinolenta del drac. Darrere, la princesa agenollada prega per la sort del seu heroi. Al fons, un camp parcel·lat al voltant d'un castell gris. M'agraden els detalls de miniaturista de Martorell, especialment els cranis i ossos al terra –es nota que Martorell era fill d'un carnisser de Sant Celoni–, i les ruïnes d'altres que van intentar vèncer, sense èxit, la bèstia.

Una pintura és la finestra que explica una civilització. Aquesta finestra que ens proposa Martorell explica una civilització rica i d'alta cultura. Sovint penso què ens hauria passat com a poble si haguéssim continuat per aquest camí, sense abaixar la guàrdia, i no haguéssim caigut en la barbàrie i la ignorància. Possiblement avui aquest retaule romandria en el lloc per al qual va ser pintat.

De més petit, el meu fill em va preguntar per què ens morim. I tampoc vaig dubtar: per donar sentit a la vida.