«Podríem arribar a saber de què està feta la lluna»

–«Sempre m'ha agradat molt la física i l'aeronàutica. I vaig pensar a fer el treball de recerca d'algun tema relacionat amb aquest camp. El meu tutor em va dir que el millor seria que em posés en contacte amb algun centre que es dediqués a la investigació, i vaig entrar en contacte amb el Centre de Tecnologia Aeroespacial de Viladecans.»

–«Molt i molt bé. Els vaig demanar si hi havia algun tema que pogués fer un estudiant del meu nivell i em van proposar d'estudiar els efectes que té l'albedo lunar sobre els satèl·lits artificials.»

– «L'albedo lunar són els rajos del sol que es reflecteixen sobre la superfície de la lluna. Els satèl·lits artificials fan servir plaques solars per funcionar. I si tenim un satèl·lit que orbita al voltant de la lluna, tots aquests rajos es reflecteixen com si fossin un mirall i tornen cap al satèl·lit, el sobreescalfen i això provoca una disminució del rendiment. El meu treball va ser investigar si l'albedo lunar és prou significatiu per haver-lo de tenir en compte a l'hora de dissenyar un satèl·lit.»

–«Que l'albedo lunar afecta notablement el rendiment del satèl·lit. Però encara hi ha una segona part del treball.»

–«Cada superfície té un tipus diferent d'albedo; és a dir, reflecteix una quantitat determinada de llum. I la idea és que un cop que el satèl·lit estigués en òrbita, a partir de l'augment de la temperatura, podríem saber quina superfície tenim a sota. Podríem saber de què està feta la lluna. I fer el mapa de l'albedo lunar.»

–«Es pot fer si hi ha un satèl·lit orbitant al voltant de la lluna. A l'Institut dels Sistemes Espacials de Stuttgart, a Alemanya, n'estan fent un que tenen previst enviar a la lluna. I el centre de Viladecans ha enviat el meu treball a Alemanya perquè el vegin i el tinguin en compte.»

–«Encara no.»

–«Enginyeria aeronàutica.»

–«Ui, això és un altre camí.»