Cultura

L'Incasòl i l'Icub restauraran i museïtzaran un pis de la Casa Bloc

És una iniciativa per difondre l'innovador edifici d'obrers que va projectar el Gatcpac en els anys trenta

La Casa Bloc del passeig de Torras i Bages es va promoure el 1933 a través del comissariat de la Casa Obrera de la Generalitat. La van projectar els arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana, tots ells integrants del Gatcpac, d'acord amb les idees de Le Corbusier i buscant un nou tipus d'habitatge obrer funcional, sanejat i integrat a l'entorn urbà, contraposat a les illes de cases barates que proliferaven als afores de la ciutat com a colònies pobres aïllades. L'edifici, amb la seva particular forma en ziga-zaga, es va acabar de fer el 1939, però llavors el somni republicà s'havia convertit en un greu malson i els pisos no els van estrenar els obrers de les fàbriques de Sant Andreu de Palomar sinó els militars, policies i funcionaris del nou règim.

Una part dels 169 habitatges que configuren el conjunt de la Casa Bloc, propietat de la Generalitat, sí que tenen avui un ús social. Per als veïns del barri, de mica en mica s'ha anat restituint el valor de l'edifici. L'any 1992, la Generalitat va declarar el conjunt bé d'interès cultural en la categoria de monument. I el 1997, l'Incasòl i la Diputació van signar un conveni per a la seva rehabilitació, que va durar 10 anys i que van signar els arquitectes Víctor Seguí i Marc Seguí.

Més alegries, i recents. Fa poc més d'un any es va enderrocar per fi el famós –per odiat– bloc fantasma de la Casa Bloc, un lleig edifici que els franquistes van construir en els anys quaranta, estampat al mig del conjunt, per aprofitar el solar. I ara, l'Icub i l'Incasòl estan decidits a restaurar i museïtzar un dels pisos. D'acord amb el conveni, Disseny Hub Barcelona (DHUB), que pertany a l'Icub, en farà un estudi dels materials i processos constructius per moblar l'habitatge i assessorarà l'Incasòl en la restauració. L'Incasòl s'ha compromès a fer servir materials propis de l'època. El DHUB aportarà la museografia –que pivotarà entorn de la Casa Bloc i el Gatcpac– i gestionarà les activitats i les visites que s'hi realitzin. L'Incasòl s'ocuparà del manteniment.

Un model nou d'urbanisme antielitista

El Gatcpac, que va néixer el 1930 amb l'impuls de Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé, va abraçar les idees reformistes d'uns arquitectes inquiets i rebels que anhelaven un nou model d'urbanisme antielitista, ètic i compromès amb els nous temps i amb les necessitats socials.

Els edificis més coneguts que va promoure el grup són el dispensari d'antitubercolosi, situat a la cantonada del passatge de Sant Bernat i el carrer Torres i Amat, i la Casa Bloc. Però hi ha uns 120 projectes documentats més relacionats amb el Gatcpac o amb algun dels seus membres (els més actius, a més de Sert i Torres Clavé: Antoni Bonet, Raimon Duran, Germán Rodríguez, Joan Baptista Subirana i Sixt Illescas).

El Gatcpac va haver d'interrompre les seves activitats el març del 1939 (Torres i Clavé va morir al front a mitjan gener).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.