Cultura

ESTEVE RIAMBAU

DIRECTOR DE LA FILMOTECA DE CATALUNYA

«La Filmoteca ha de tenir més autonomia»

L'historiador, crític i realitzador haurà de liderar la transformació de la Filmoteca en un nou centre cultural, amb dues seus que s'inauguraran l'any que ve: a Terrassa, l'arxiu per preservar el material, i al Raval de Barcelona, el complex d'exhibició amb múltiple activitat cinèfila

recuperació de públic
El 2009 el públic va créixer un 9%. S'ha aturat la sagnia i hem tornat a xifres de fa tres anys.
El públic està tornant a les sales
conversió del model jurídic
L'expressió «societat mercantil» és lletja, potser «fundació» sona millor. Crec que hi va haver un problema de comunicació

El seu projecte va ser escollit el millor dels dinou candidats. Arriba a la Filmoteca substituint Roc Villas, i ho fa en un moment crucial, en què s'han d'inaugurar dues noves seus. Amb permís laboral de la UAB i la idea de tornar-hi, Esteve Riambau (Barcelona, 1955), historiador, crític i realitzador cinematogràfic, dirigirà la Filmoteca fins al 2014, amb opció a continuar quatre anys més.

–Per què va guanyar la seva proposta?
–«Això ho hauria de dir el jurat! Reivindico que no estic aquí per nomenament a dit sinó perquè he guanyat un concurs amb un projecte elaborat. Interpreto que si ha estat el guanyador és perquè, en la mesura del possible, es pugui executar.»
–Quines prioritats té?
–«El projecte es basa en dues grans potes. D'una banda, la consideració de la Filmoteca com una institució pública que preserva i, si s'escau, restaura el patrimoni cinematogràfic del país, que és com dir la memòria visual dels últims 120 anys. De l'altra, la difusió pública a través de l'exhibició. I coincideix amb el repte d'inaugurar dues noves seus...
–A Terrassa, l'arxiu.
–«El patrimoni serà al Parc Tecnològic i Audiovisual de Terrassa, en un edifici amb 700 m² per a la conservació i restauració a la superfície, i uns soterranis de més de 2.000 m² amb neveres per a la preservació del material.»
–L'obra s'ha endarrerit per problemes d'humitats. S'ha solucionat?
–«Sí, porta molt retard a causa de problemes tècnics. Ja s'han solucionat les filtracions però queden restes de la humitat anterior. El problema està resolt, però ara s'ha de convocar un concurs públic per a les neveres, i s'allargarà una mica més...»
–A final d'any?
–«No, no. Impossible per a final d'any. Estem parlant de la segona meitat del 2011 perquè sigui operatiu. No ens podem arriscar a portar-hi una sola llauna si no està al 100%.»
–Quin és el volum del fons que han de traslladar a Terrassa?
–«Tot el material físic són unes 150.000 llaunes. La majoria ha estat sempre a la Campana; l'altra part, la dels laboratoris Riera, era a Rubí, i ara és al soterrani del TNC.»
–Quin és l'estat de les obres al Raval?
–«La constructora té el compromís de lliurar l'edifici al setembre. Al novembre hi haurà eleccions, o sigui que preveiem ser-hi el gener del 2011.»
–Vostè ha dit que la nova Filmoteca ha de ser com un museu. Al Raval l'exhibició i a Terrassa la reserva?
–«Exactament. El símil més pertinent és el del museu, en el doble sentit. Una institució que preserva el patrimoni, el jerarquitza artísticament, i amb unes finestres obertes de cara a l'exhibició al públic, tant de material propi com d'exposicions temporals. Podrem jugar amb dos edificis, un per a la preservació i catalogació de la memòria visual del país, i una finestra d'exhibició que, al contrari del que passa ara, que tenim la biblioteca i la sala de projeccions en llocs diferents, tindrem un únic centre que concentrarà l'exhibició en dues sales, a més d'una sala d'exposicions, una biblioteca-mediateca, cafeteria, llibreria, etc. El nou edifici serà un nou centre cultural dedicat monogràficament al cinema.»
–Els últims anys havia baixat el nombre d'espectadors a la Filmoteca...
–«Sí, però el 2009 ja va augmentar un 9% respecte del 2008. No només s'ha aturat la sagnia, sinó que ens hem posat en xifres equivalents a fa tres anys. A més, això va acompanyat d'un augment del 2,8% de públic a les sales de l'Estat gràcies al fenomen de les 3D. Nosaltres hem pujat un 9%. Això vol dir que el públic, d'alguna forma, està tornant a les sales. I a la Filmoteca no és per les 3D.»
–La nova seu farà augmentar el nombre d'usuaris...
–«Aquest és el repte. La meva aposta és que l'oferta de nous serveis en unes instal·lacions molt més cèntriques (com serà la seu del Raval respecte de l'Aquitània), amb el doble d'oferta, etcètera, ens fa ser optimistes de cara a recuperar públic. Els resultats es veuran a partir del 2011.»
–Quins seran els criteris de programació?
–«La meva idea és que en una de les sales potenciarem col·laboracions o coproduccions amb festivals, instituts estrangers, gent que demana l'espai per projectar-hi, etc. Mentre que l'altra sala serà de programació pròpia: un eix serà una història permanent del cinema amb criteris de la historiografia contemporània, és a dir, amb ecos i comparatives que facin la programació més coherent i diversificada; i l'altre serà de grans cicles temàtics, un cada any, un per al 2011, un per al 2012 i un altre per al 2013, quan Barcelona serà la seu del congrés de la FIAF, la Federació Internacional d'Arxius Fílmics. Entremig dels dos grans eixos hi haurà retrospectives de cineastes, homenatges i altres cicles.»
–Es basa en algun model?
–«No. Ja està tot inventat. Simplement és la constatació que la feina d'una filmoteca en el segle XXI és programar fons propis (que és la feina museística, el que surt dels teus arxius), els grans clàssics i l'exploració d'avantguardes, noves tendències, cineastes perifèrics, etc.»
–Què més oferirà?
–«El centre oferirà a l'usuari projeccions, consulta de documents, exposicions, taules rodones, seminaris, debats, tallers infantils, i també estem preparant sessions escolars.»
–La futura llei del cinema, els té en compte?
– «A banda dels punts que parlen de conservació del patrimoni, la llei insta a la formació de nous públics. Nosaltres oferirem les dues sales de projecció per a sessions matinals els dies laborables. Hem calculat que si fem dues sessions matinals per a la població escolar de Catalunya entre 12 i 16 anys, tots no passen en un any per veure una pel·lícula! L'altra qüestió que ens afecta és la xarxa de sales concertades, que permetrà generar una xarxa amb sales privades i cineclubs, molt en sintonia amb la programació de la seu central.»
–El primer esborrany de la llei deia que la Filmoteca s'havia de reconvertir en «societat mercantil» i això va generar pors. Quin serà el model a seguir?
–«La Filmoteca ha de ser de titularitat absolutament pública, i ha d'estar indissociablement vinculada a la FIAF. A partir d'aquí, la configuració jurídica de la Filmoteca pot tenir variants. La possibilitat de la remodelació jurídica de la Filmoteca encara està en estudi. L'expressió societat mercantil és lletja, potser fundació sona millor. Crec que hi va haver un problema de comunicació. L'ICIC es planteja la transformació per donar més autonomia a la Filmoteca i per la possibilitat que, a través alguna d'aquestes fórmules es pugui recuperar l'IVA de l'edifici del Raval, uns 450.000 euros durant els propers 25 anys.»
–I què en pensa?
–«Sincerament, veig de molt bon ull dotar la Filmoteca de més autonomia. I la prova és que des de fa uns mesos la Filmoteca ja és una àrea pròpia dins de l'ICIC. Quan acabi l'estudi, l'objectiu seria dotar-la encara de més autonomia. Els companys d'altres filmoteques ens envegen perquè és el que demanen des de fa molts anys.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.