Lleida ja té «lo diccionari»

Publiquen un extens recull d'expressions dialectals i populars de Ponent

Lo nou diccionari es va presentar en societat aquest dimecres passat al Teatre de l'Escorxador de Lleida, amb la presència de l'actor barceloní d'origen lleidatà Xavier Bertran, lo Cartanyà, autor del pròleg del llibre i un dels primers a utilitzar humorísticament el dialecte nord-occidental en televisió.

Però Lo nou diccionari és molt més que una simple diversió al voltant de les expressions locals. Així és com va néixer la idea el 1998, però l'estima per les paraules pròpies de casa i l'enyorança per les que pràcticament ja han desaparegut va donar una gran empenta al projecte, que anava creixent i difonent-se per internet gràcies al boca-orella i a les aportacions dels usuaris de la xarxa.

És així com els tres joves lleidatans han recopilat les prop de 3.000 expressions que configuren el volum, així com les conjugacions verbals pròpies del pla de Lleida. Expressions com ara sisquere (equivalent a tant de bò), escatxigar (esquitxar), peuades (petjades, també usat en altres variants dialectals), los reixos (els Reis Mags), paa (noia, elisió de paia) amb els corresponents exemples en la parla local: «Redéu quines faldilles que porta aqueta paa», «Vigila quan surtos de la dutxa no fajos peuades», «Sisquere contestessos al que se't pregunte», entre molts altres. El diccionari també inclou barbarismes d'ús molt freqüent a Ponent («anar a un puesto», «no tardos que alego vindré»), sense voluntat filològica, sinó del simple retrat de la parla popular. I amb grans dosis d'ironia, com ara en el cas de la definició del verb catxar: «Fornicar amb delectació, ja sigui fora o dins del matrimoni.»

EXEMPLES

Ampiocat. Estar una mica malalt, però no gaire. Ex.: «No vai vindre a juar a fútbol perquè astae ampiocatAncabat. Després, en acabat de. Ex.: «Vine ancabat, que ara tinc fenya.» Calitrau. Antre, bar de mala reputació. Ex.: «No vaigos anquell calitrau, que foten un vi que mateCotxo. Porc, verro. Furro -a. Esquerp, persona (o bestiola) poc sociable. Ex.: «No sigos furro i vine amb naltros.» Rosser. Lloc on hi fa molt sol. Ex.: «Guoita la sangartilla com pren lo sol al rosserSenatxo. Senalla, cistell d'espart per a la compra. Ex.: «Què portes al senatxo?» Vaqueijar. Caminar cansinament. Ex.: «No corros tant que al final acabaràs vaqueijant
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.