Cultura

El Canal mira d'esmorteir els efectes de la crisi potenciant la fórmula de la coproducció

Salvador Sunyer va presentar ahir la temporada 2010-2011

Aquesta darrera afirmació la va fer tot i que és conscient, o precisament per això, que és possiblement la més arriscada, ja que inclou dos espectacles d'un grup que està a la frontera de l'amateurisme amb la professionalitat, com és el Cor de Teatre de Banyoles. Ara bé, en tots dos espectacles hi ha elements que els reforcen, com el director del cor, David Costa, però també els directors escènics Xicu Masó i Jordi Purtí. També podríem anomenar «espectacles meló» –encara per obrir– els de l'actor saltenc Jordi Vilches, o Lola la comedianta, dirigit pel gironí Jordi Prat. De fet, en 7 dels 11 espectacles de la temporada, el component gironí hi és, procurant seguir les línies mestres de funcionament del centre, com és que creadors de casa, gironins o catalans, treballin amb creadors de fora.

Com a novetat, tots els espectacles són coproduccions, desterrant la idea de producció única, la qual cosa obliga el director a fer més despatx, mantenir entrevistes i mirar de buscar complicitats, però també suposa que l'espectacle produït pugui gaudir d'un circuit que, en el cas d'El Canal, cada vegada ha de ser més internacional. Com a models, La sort du dedans o Dunas, l'any passat. Té continuïtat la defensa de l'autoria catalana, tot i que hi ha menys text que en altres ocasions.

Pel que fa a les línies generals de la programació presentada ahir, Sunyer va explicar que s'hi troben «alguns dels grans directors catalans –Albertí, Pasqual, Santos, Ollé o Masó– i hi ha una certa transversalitat generacional –Prat i Vilches–, a més de dos grans creadors estrangers, com Rafael Spregelburd i Victoria Thierrée Chaplin».

Amarat.

Espectacle inaugural del festival Temporada Alta d'aquest any. L'autor i director és Carles Santos, que després del Sama Samaruck Suck Suck, torna a posar el focus en el món del circ, en un espectacle de gran format i que es preveu que tingui una llarga trajectòria d'explotació comercial. Coprodueixen El Canal i el Teatre Lliure.

La llei de l'amor.

Adaptació de textos de Joan Maragall a càrrec de Carles Guillén i Joan Ollé, que n'és el director. Joan Anguera, Paula Blanco, Montserrat Carulla i Lluís Marco formen part del repartiment en un espectacle en què el segell del director és inconfusible i és dels que marca, com Santos, la línia artística del centre. És una coproducció d'El Canal i el TNC que s'estrenarà aquest any a Temporada Alta.

Concert tempestiu.

Xicu Masó i David Costa, director escènic i director musical es fan càrrec d'aquest espectacle del sorprenent Cor de Teatre de Banyoles, una companyia amateur que s'ha fet un nom a base de talent i de treballar amb rigor i seriositat, i que es troba en la frontera de la professionalitat. Els arranjaments són de Maurici Villavecchia i en el repertori d'aquest viatge emocional a través de la música, o viatge musical a través de l'emoció del director, hi ha des de Ben E. King, passant pels Beatles, Simon&Garfunkel, Kurt Weill, Víctor Jara, Pau Riba o Vinicius de Moraes. Un altre espectacle que s'estrenarà per Temporada Alta.

2010, últim dia a la terra.

Projecte encapçalat per l'actor saltenc Jordi Vilches, amb Martí Gallén. Es tracta del darrer dia d'un astronauta a la Terra, abans de llançar-lo a l'espai exterior en la darrera expedició a l'espai tripulada per un humà. En definitiva, les sensacions d'algú que desitja desaparèixer d'aquest món i ho aconsegueix. S'estrenarà per Temporada Alta.

«2».

Espectacle de creació de l'actor Eduard Fernández i el coreògraf i ballarí Pep Ramis. Coprodueixen El Canal, el Lliure, Mal Pelo i l'Animal a l'Esquena. S'estrenarà al Teatre de Salt l'any 2011.

Lola la comedianta.

És un text breu de Federico García Lorca, en forma de llibret d'òpera còmica, al qual s'hi havia d'afegir la música de Manuel de Falla, que mai va arribar a posar. La coreografia serà de María Pagés, la música del grup Ojos de Brujo encapçalat per la seva cantant, Marina, i direcció del gironí Jordi Prat i Coll. També és al cartell de Temporada Alta.

TOT.

Projecte guanyador del Premi Quim Masó, amb text i direcció del dramaturg i director argentí Rafael Spregelburd (Lúcid), i producció de la gironina Mentidera Teatre, a més de la menorquina Produccions de Ferro. Hi intervenen els gironins Cristina Cervià, Meritxell Yanes i David Planas, a més d'Oriol Guinart i Toni Gomila. S'estrenarà per Temporada Alta.

La celebració.

Text de Harold Pinter i direcció de Lluís Pasqual, en una coproducció amb el Lliure i amb un repartiment molt potent en què hi ha, entre d'altres, Jordi Bosch, Eduard Farelo, Míriam Iscla, Marta Marco, Clara Segura o Boris Ruiz. Per presentar-lo, Sunyer ha utilitzat com a recurs l'actualitat: «És una obra que parla d'un ambient entre elitista i culte com en el que poden viure, per exemple, els fills d'en Millet, però amb la ironia, el sarcasme i la mala llet de Pinter.» S'estrenarà per Temporada Alta.

Operetta.

Novament el Cor de Teatre de Banyoles a escena, en aquest cas en una producció familiar avalada pel TNC i dirigida per Jordi Purtí, director del memorable Hop!era, que va voltar per mig món. Es tracta d'apropar el món de l'òpera al infants d'una manera amena. S'estrenarà al Teatre Municipal de Girona la primavera del 2011 i farà temporada (2010-2011) al TNC.

Dues dones que ballen.

Espectacle que s'havia de realitzar la passada temporada d'El Canal, però que es va haver d'ajornar degut a una lesió d'una de les seves protagonistes, Anna Lizaran. L'altra és Alícia Pérez. El text és de Josep Maria Benet i Jornet, i la direcció del lloretenc Xavier Albertí, que substitueix Àlex Rigola. S'estrenarà a Salt el març del 2011 i farà temporada al Lliure, que n'és coproductor.

Murmures des murs.

Una coproducció d'El Canal i el Theatre de l'Archipel de Perpinyà, entre molts d'altres, en el marc del projecte Escena Catalana Transfronterera. Es tracta d'un espectacle de Victoria Thierrée-Chaplin (Le Cirque Invisible), interpretat per la seva filla Aurelia, a la qual ja s'ha pogut veure en dues ocasions a Girona, al Teatre Municipal, amb el màgic L'oratorio d'Aurelia. S'estrena el març de l'any que ve a La Rochelle i a l'Estat espanyol al festival Temporada Alta del 2012.

Provisionalitat amb data de caducitat

Aquest mes de juny l'Ajuntament de Salt aprovarà en un ple, segons va anunciar ahir el regidor saltenc Joan Boadas, el projecte constructiu de la seu física d'El Canal, a la Fàbrica Cultural de la Coma Cros. Tot seguit es procedirà a la licitació de les obres, que tindran un termini d'execució de 14 mesos, de manera que les previsions indiquen que a mitjan 2012 podria entrar en funcionament. El finançament majoritari prové del programa europeu Interrreg, a través del projecte Escena Catalana Transfronterera. Aquesta serà la quarta temporada d'El Canal, sense disposar d'una seu física, la qual cosa no ha representat un problema excessiu, tot i que ha evitat el desenvolupament del projecte amb tota la seva plenitud. Malgrat tot, aquest fet haurà permès dimensionar correctament la capacitat de producció del centre i greixar els processos interns.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.