Cultura

l'entrevista

“Fer esport fa mal a la gent i, a més, és car”

Hi ha res comparable a escoltar la retransmissió d'en Joaquim Maria Puyal d'un partit del Barça dalt un Citröen atrotinat les rodes del qual són a punt d'estimbar-lo daltabaix d'un penya-segat?

És una escena del meu llibre. Escoltar un partit dalt el cotxe és una experiència que té molta gent. No és imprescindible anar al camp. A més, anar al camp ha canviat molt. S'ha acabat anar-hi en família o amb els amics perquè et trobes que hi ha moltes empreses que lloguen seients per regalar a clients i gent de negocis. De fet tot es va acabar el 92, quan el Barça va deixar de ser un equip i va esdevenir una institució. I ara el perill és que deixi de ser una institució per convertir-se en un producte.

Al pròleg del seu llibre, Josep Maria Fonalleras apunta que hi ha exemples d'escriptors que detestaven el futbol, com Borges, i d'altres que l'adoraven, com Camus. És cultura el futbol?

És cultura, encara que potser no sigui alta cultura. Es pot tenir un gaudi sedentari contemplant un partit, sense necessitat de fer d'entrenador de bar. És en aquest sentit, que el futbol és cultura.

Porta el braç embenat. Una ferida esportiva?

El metge em va preguntar si feia pàdel o tennis. Li vaig contestar que no, que jo em cuidava. Et pots cuidar sense fer necessàriament esport. Jo el que faig és exercici, i l'exercici es pot fer quan camines, quan remenes un hort, quan puges i baixes escales, quan vas a buscar els nens a l'escola...

És contrari a l'esport?

No, que tothom faci el que vulgui. Per a mi, però, està clar que l'esport és perjudicial. Fer esport és la prova més clara que vivim en una societat malalta. Un dia ho vaig calcular: el vint per cent dels alumnes de l'institut on faig classe s'havien fet mal el cap de setmana jugant a futbol, a bàsquet... O sigui, si el vint per cent dels que fan esport queden lesionats, és que ens trobem davant una epidèmia. No hi ha cap metge que tingui un vint per cent de malalts afectats per una mateixa patologia que no declari l'epidèmia. Per tant, l'esport fa mal a la gent i, a més a més, és car.

L'esport fa mal si es fa malament.

Si es fa malament, sense l'assessorament de professionals... Per això val més fer exercici.

Llegint el llibre fa la impressió que vostè deu ser dels que corren molt però toquen poc la pilota.

No tots podem ser Messi. A més, Messi és un producte, i el dia que ens n'ofereixin un altre, de producte, aquest el llençarem a les escombraries. O és que no ens en recordem que abans de llençar-li caps de porc tots aplaudíem en Figo? En el fons, ens importa molt poc com es diguin els gladiadors. Que ens en recordem, de l'Eto'o?

Al llibre també recorda que al 1960 “hi havia carrers sense trànsit, solars bruts, pilotes de cuir marró i contrincants a manta”. És nostàlgia?

No, no crec que sigui nostàlgia, en tot cas és la descripció d'uns moments viscuts. Actualment no n'hi ha tant, de trànsit, és veritat, però també ho és que hi ha gent que li agrada que n'hi hagi. I també que en certs pobles n'hi ha tan poc com abans. Cadascú té els seus records i per a aquells que no menjaven segurament no seran pas bons.

Compagina la literatura amb la docència. Creu que ara és més difícil, ser nen?

La nostra infantesa potser ens sembla més fàcil o feliç perquè l'analitzem des de l'experiència. Però ara els nois i les noies tenen els mateixos tipus de dificultats. Per què? Doncs perquè són nois i noies que tenen el repte de fer-se adults. S'equivoquen els que diuen que abans per als joves era més fàcil desplaçar-se perquè podien fer autoestop. Ara els joves tenen moto, per això no els cal fer dit. Fer-se gran vol dir sempre sortir-se'n de la selva on t'ha tocat créixer.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.