Cultura

la crònica

«Xeic!, un crit estrany per a tothom»

Una exposició del Consorci per a la Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre posa en valor una trentena de paraules genuïnament ebrenques

«De sobte, enmig del guirigall em sembla sentir una veu coneguda, un crit estrany per a tothom, però no pas per a mi: Xeic! [...].» Aquest és un fragment extret del dietari Viatge a l'esperança, una de les obres cabdals de l'escriptor Artur Bladé i Desumvila (Benissanet 1907-Barcelona 19955). El moment aquí descrit fa referència a l'arribada de l'autor de L'edat d'or i L'exiliada al port de Santander, el 1956. Bladé feia catorze anys que vivia exiliat a Mèxic i tot just trepitjar l'Estat espanyol va sentir aquest xeic! amb el qual el seu amic Antoni Terré de Móra d'Ebre li donava la benvinguda a casa. Ara el Consorci per a la Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre ha recuperat aquest fragment per donar títol a una exposició de paraules genuïnament ebrenques que pretén contribuir a divulgar i mantenir viu el lèxic propi de les comarques centrals del domini lingüístic català.

L'exposició es va inaugurar ahir a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa coincidint amb la celebració del dia internacional de la llengua materna. Titulada Xeic! Paraules de l'Ebre, la mostra recull una trentena de paraules entre les quals hi ha esgambi, catxel, fato, maldar, verós, o maçana /mançana. «Hem procurat triar les paraules més vives de la nostra parla, procurant que els municipis de les quatre comarques s'hi sentissen representats», va argumentar Jordi Durant, director del Consorci per a la Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre.

Val a dir que Xeic! Paraules de l'Ebre ha pres com a base una altra exposició, Estem amoïnats, organitzada també pel Consorci per a la Normalització Lingüística a la comarca de la Ribera d'Ebre. També es recollien una trentena de paraules, però eren mots propis d'aquella comarca i molts d'ells en desús. «L'objectiu era evitar que s'oblidessen aquelles paraules, mentre que l'exposició d'ara pretén posar en valor paraules molt vives en la parla habitual dels habitants del territori i que es poden utilitzar perfectament en registres formals», va concretar Duran. A més després d'aquella exposició es va engegar una campanya que sota el lema Salvem una paraula ebrenca va permetre recollir 1.075 paraules, aportades per 570 persones a títol individual i per diferents centres escolars de 50 municipis de les Terres de l'Ebre. Les paraules més votades van ser fato, poal, xeic, xalar, granera, moixó, alberge, alego, maçana, i bajoca.

Xeic! Paraules de l'Ebre es podrà visitar fins al 18 de març a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa i es preveu portar també a diferents localitats i centres educatius de l'Ebre. La mostra s'estructura en sis plafons enrotllables de 90 per 200 centímetres, un és introductori i els altres cinc recullen les trenta paraules que configuren la mostra. Totes es presenten amb una fotografia, la transcripció fonètica, la categoria gramatical, la definició, els derivats i l'etimologia de cada mot.

«El fandango dels adéus»

D'altra banda, també per celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna ahir també a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa es va fer una lectura pública en tretze idiomes d'El fandango dels adéus, cançó extreta del disc Si no fos de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Després de la lectura es va fer una cantada col·lectiva de la cançó. L'acte va estar organitzat per l'Ajuntament, el Departament de Cultura i l'Associació d'Amics i Amigues de la Unesco.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.