Cultura

MARTÍ GASULL

PORTAVEU DE PLATAFORMA PER LA LLENGUA

«Els polítics no defensen prou el català; no estan prou conscienciats»

Martí Gasull té 40 anys. Llicenciat en filosofia i filologia clàssica i diplomat en direcció d'empreses, actualment es dedica de manera exclusiva a la Plataforma, de la qual forma part des de bon principi, ara fa quinze anys.
Quinze anys d'existència. Content?
–«Molt content, sobretot perquè la Plataforma ha crescut molt i cada vegada hem pogut fer més feina i obtenir més èxits per al català.»
–L'any passat van rebre el Premi Nacional de Cultura a la projecció social de la llengua catalana. El guardó els reafirma la feina feta.
–«Hem rebut diversos premis, aquest reafirma la feina feta i ens dóna impuls perquè ens anima a continuar treballant.»
–De tot el que s'ha fet fins ara, de què n'estan més orgullosos?
–«De dues coses. De tot el que fa referència a l'àmbit socioeconòmic, ja que hem aconseguit que moltes empreses etiquetin en català o facin els catàlegs en la nostra llengua, i l'altra cosa és el treball amb totes les entitats d'acollida lingüística, del món de la immigració, on s'ha fet una feina fantàstica i ens sentim molt còmodes.»
–Si no existís la plataforma, s'hauria d'inventar?
–«És molt necessària. De fet, és la pregunta que ens vam fer els fundadors, alguns dels quals col·laboràvem amb La Crida. Quan desapareix, és quan neix la Plataforma per la Llengua; no és casual. Des de la societat civil s'ha demostrat que es poden canviar coses.»
–Són els hereus de La Crida?
–«No gosaria dir això, perquè La Crida tenia uns objectius diferents. Nosaltres bàsicament treballem per la llengua. En aquests temes, cobrim la seva tasca, però de manera diferent.»
–Són una versió menys combativa de La Crida?
–«Són uns altres temps. Aquí, d'acció directa i combativa, se n'ha fet. Hem fet accions per normalitzar el català al cinema, per exemple; tenim una llufa gegant per denunciar determinades situacions... Hem fet coses, adaptades a les circumstàncies i al temps: han passat quinze anys des de la desaparició de La Crida.»
–Què ha canviat?
–«La demografia, sobretot. La nova immigració planteja uns reptes importants. També ha canviat la necessitat de treballar la llengua des d'un vessant més social, a més de cultural. També hi ha una llei de política lingüística nova, un Estatut nou. El català ara és present en llocs on no hi era... Han canviat moltes coses.»
–La immigració és un perill o una oportunitat?
–«És realment una oportunitat. És una nova població que és receptiva si li expliquem bé les coses i ens hi adrecem fent servir el català com a eina de cohesió social. És la nostra gran oportunitat, si ho fem bé.»
–Ho fem bé?
–«A mitges. El català hauria de ser present de manera normal al mercat i a l'entorn, i això no passa. Tenim un problema de reconeixement important, no és la llengua oficial de les institucions de l'Estat. Hi ha coses que tampoc no fem bé com a ciutadans; tenim el vici de no adreçar-nos a aquests immigrants en català, no els ajudem a trencar barreres, quan el català és una eina d'integració. Perjudiquem la llengua i els perjudiquem a ells, perquè d'alguna manera els estem separant. Què fem bé? Tots els cursos de català, tot i que no n'hi ha prou, i el treball amb les entitats d'immigrants.»
–El català està en perill?
–«Si fem bé les coses, és una llengua amb molta potencialitat, és molt dinàmica, malgrat que té poc reconeixement. Hem d'estar alerta, però. Hem d'associar el català al benestar, fer evident que el català suma, com diu el lema de la nostra campanya.»
–En la societat catalana hi ha instal·lada una falsa comoditat amb l'idioma, com si no hi hagués perills per a la llengua?
–«La societat catalana és complexa. Hi ha instal·lada una certa inèrcia, tot i que no podem estar tot el dia pensant que la llengua perilla. Hem de fer les coses en català perquè sigui normal. Hi hauria d'haver una posició més activa per part dels parlants. Tothom pot fer coses per la llengua en la seva vida quotidiana.»
–El català no tindrà el reconeixement institucional que toca fins que Catalunya no sigui independent?
–«Hi ha llengües que estan dins un estat plurilingüe i que són plenament reconegudes: els suecs de Finlàndia; els quebequesos al Canadà... Per tant, un estat plurilingüe és possible. A l'Estat espanyol hi ha, però, mostres de racisme lingüístic que fan difícil el reconeixement institucional de la llengua. El marc actual és el que és.»
–Pel que fa a la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, estan a la banda dels pessimistes o dels optimistes?
–«Partim ja d'una situació incorrecta, desigual, el català no està reconegut a l'Estat com es mereix. La sentència podria comportar alguna retallada que agreugés aquesta situació.»
–Els jutges tenen clar que no parlaran català...
–«Sí que ho tenen clar. Diuen que hi ha ciutadans de primera i d'altres de segona. Ens discriminen.»
–Què pensa dels partits que diuen que el castellà està marginat a Catalunya?
–«Són demagogs. Volen afavorir el castellà per sobre del català perquè consideren que aquella llengua és superior a la nostra.»
–La campanya El català suma rebat en xifres aquesta demagògia?
–«Amb la campanya volem dir que el català té molt de valor, que val la pena perquè és útil, i això és una manera de rebatre aquesta demagògia.»
–La normalització del català ha d'arribar per la via de la multa o per la de la pedagogia?
–«Totes dues coses són importants. S'ha de fer pedagogia, però és evident que les lleis s'han de complir.»
–El cinema en català: missió impossible?
–«Ho és. No és impossible treballar per tenir el dret de veure cinema en català. Confiem que la llei de cinema millori aquesta qüestió.»

–Els polítics defensen prou la llengua del país?
–«Els polítics no defensen prou el català; no estan prou conscienciats. Consideren normals coses que són anormals. El català és un cas únic a Europa de llengua maltractada, tenint el nombre de parlants que té.»

k

L'entrevista ampliada, a www.elpunt.cat

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.