Cultura

la crònica

Paolo Conte, encantador de serps

Paolo Conte passava fa un temps per una crisi de creativitat i va comprar-se un diccionari de rimes per inspirar-se. El va fullejar i no hi va trobar estímuls. Desanimat, va tancar el llibre i va llegir el text de la contracoberta. Va constatar, sorprès, que l'editor hi comentava que el diccionari s'havia pogut enriquir amb noves paraules gràcies a l'aportació literària de ...Paolo Conte i altres autors.

Aquesta anècdota revela fins a quin punt és un artista autoexigent i humil. Els alumnes de la Universitat d'Estiu Ramon Llull que divendres van poder compartir un refresc a mitja tarda amb ell van quedar fascinats per la naturalitat amb què va explicar-los aquesta anècdota i per la modèstia amb què va parlar-los de la seva obra.

Trenta-cinc anys després de la publicació del seu primer disc, Paolo Conte s'ha consolidat com el referent més respectat de les propostes de cançó d'autor que s'han donat a conèixer des de la meitat dels anys setanta. El Festival Internacional de la Porta Ferrada, atent i sensible a espectacles de qualitat amb un criteri que va més enllà de lògica de la indústria musical, va programar divendres a la nit l'artista piemontès a Sant Feliu de Guíxols. Les gairebé 1.700 persones que van omplir l'Espai Port van rendir-se a l'art del cantautor d'Asti com qui queda subjugat per la màgia d'un encantador de serps.

L'obra de Paolo Conte respira llibertat i convida al somni. «Més enllà del neguit per si tècnicament tot funcionarà i per si la memòria em serà fidel per recordar les lletres de les cançons, no em poso mai nerviós abans de pujar a l'escenari. Canto el que vull. Si al públic li agrada, millor», confessa, immutable, el mestre.

Lliure en un ofici d'esclaus pendents del mercat, Paolo Conte és un artista amb un sentit insubornable de la independència: «Vaig començar a cantar als trenta-set anys. Arribar tard a aquesta feina em va permetre descobrir millor a què estava destinat.» Escoltant-lo amb els seus vuit músics, queda clar que sovint qui més sedueix és qui encomana passió i nostàlgia convertint la vitalitat de la travessa existencial en un art sublim.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.