Cultura

Tarragona inverteix en Cultura la meitat que Girona i només un terç que Lleida

Cada tarragoní disposa d'una inversió en matèria cultural de 12,8 euros l'any, mentre que un lleidatà en rep 48,3

El gestor cultural Blai Mesa va organitzar el 30 juliol passat un debat a Tarragona amb representants de diferents sectors culturals sota un lema clar: Cultura i crisi. Va ser en aquest fòrum que Carme Sais, directiva del'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC), va presentar un informe que situa Tarragona a la cua pel que fa a la inversió pública en matèria cultural. A partir d'aquestes dades, el mateix Blai Mesa ha elaborat una memòria d'aquelles jornades, amb conclusions i propostes, que avui mateix farà arribar tant als responsables de l'Ajuntament de Tarragona i altres institucions com als representants del sector cultural de la ciutat. Una de les conclusions principals d'aquell debat va ser «l'esgotament i la percepció de precarietat continuada que viu el món cultural, més enllà de la conjuntura de crisi actual».

Les realitat és la següent: el pressupost de l'Ajuntament de Tarragona pel 2009 en matèria cultural és de 2 milions d'euros. És la meitat del pressupost aprovat a Girona i només un terç del de Lleida (vegeu el gràfic). Les xifres encara són més negatives si es compara la població de cada ciutat: a Tarragona, la més poblada de totes tres, resulta una inversió per habitant en matèria de cultura de 12,8 euros, mentre que a Girona puja fins al 43,3 euros, i a Lleida, 48,3 euros per habitant. «No ens pensàvem que les diferències fossin tan grans; estem molt lluny de les altres ciutats», assenyala Blai Mesa, que a part de valorar que la inversió en cultura és baixa hi afegeix: «A més té poca dotació en personal dedicat a l'activitat i està poc dotada d'equipaments culturals.»

També cal tenir en compte que, en la línia anunciada per l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, de prioritzar la inversió en serveis socials, el pressupost d'enguany, en plena crisi econòmica, és molt inferior al de l'any 2008, quan el consistori va aprovar un pressupost d'aproximadament 3,5 milions d'euros per a Cultura.

Davant d'aquest panorama, Blai Mesa llança 4 propostes per millorar la situació cultural de la ciutat. Una, «recuperar el pla estratègic de Tarragona realitzat el 2005 per l'empresa Artimetria i actualitzar-lo per tal que sigui assumit i executat». Dues, «incrementar les inversions en infraestructures». Tres, «apostar per les produccions fetes a Tarragona amb creadors d'aquí i donar suport al sector cultural local». I quatre, «donar prioritat al tan llargament reclamat centre de creació i art contemporani de Tarragona per tal que aglutini les actuacions en aquest camp i esdevingui l'autèntic motor cultural de la ciutat, pensant en tots els sectors creatius».

També autocrítica

Però també fan autocrítica, i els creadors de la ciutat, tal com van dir durant el debat organitzat el juliol passat, reclamen «una major cohesió del sector cultural a la demarcació a fi de marcar interessos comuns i enfortir la visibilitat i la capacitat de negociació amb les institucions públiques». Per Blai Mesa, el sector cultural tarragoní pateix d'«un excés de la cultura de queixa i l'entotsolament del sector, que fa inoperatiu l'avenç i allunya encara més els punts de vista». Mesa afegeix: «El sector està disgregat i això el fa dèbil. Fa falta un intens treball corporatiu des del sector: indústries, creadors i promotors.»

Prioritzar la professionalització

Els artistes veuen «prioritari consolidar una lògica de professionalització del sector; calen més indústries culturals al territori i cal apostar decididament per la cultura com un sector productiu», segons diu Blai Mesa en el document que avui farà arribar a les institucions i als creadors de la ciutat. Mesa també considera: «L'art i la cultura contemporània no entraran en la normalitat social si no entren amb normalitat en l'educació i els mitjans de comunicació. Així com cal un pla de adequació al context de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Si es vol esdevenir un sector estratègic s'ha de potenciar en totes les esferes: educació, indústria, consum...» La precarietat laboral i l'aïllament social són dos problemes més que sacsegen el sector: «La manca d'un codi de bones pràctiques implantat en la gestió cultural accentua l'arbitrarietat, la sensació de precarietat i manca de perspectiva. Tampoc s'ha establert un codi d'interpretació que permeti valorar els beneficis de les produccions artístiques, que sovint s'interpreten des del món polític com a elements incòmodes pel fet de ser crítiques o impopulars.»

Dèficit d'infraestructures i de personal

«Patim un dèficit d'infraestructures que es compaginen amb misèries pressupostàries regulades amb estricta lògica clientelista que es contraposen a grans alcaldades milionàries.» El gestor cultural Blai Mesa afegeix: «Les infraestructures són bàsiques per estabilitzar i regularitzar la prestació de serveis públics.» A més, creu que cal incrementar el nombre de treballadors dedicats a l'activitat cultural pública: «La dotació de personal facilita que es facin millors programacions, que es puguin desenvolupar millor i que s'ocupin de cercar més recursos, siguin subvencions d'altres administracions públiques o patrocinis.»

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.