MARGARET J. GELLER
PROFESSORA D'ASTRONOMIA DE LA UNIVERSITAT DE HARVARD
«Necessitem temps infinit per descobrir si l'univers és finit»
La URV investeix avui la segona dona doctora «honoris causa», l'astrònoma nord-americana pionera en la definició del mapa de l'univers més proper i el descobriment de noves galàxies
L'astrònoma Margaret J. Geller està passant uns dies a Tarragona perquè avui la URV la nomenarà doctora honoris causa per la seva aportació en l'astronomia, esdeveniment emmarcat el 2009, any internacional dedicat a l'astronomia.
– Què li suposa ser la segona dona que la Universitat Rovira i Virgili investeix com a doctora honoris causa?
– «Em sento entusiasmada de ser-ho. El reconeixement de les dones a la ciència, i en concret a les ciències físiques, és molt difícil. No és habitual que una americana com jo rebi aquest tipus de guardó. Per això, és significatiu que m'hagin nomenat.»
– Sap que és la primera dona astrònoma que investeixen doctora honoris causa en tot l'Estat espanyol?
– «Ho sé. Ho sé. Estic absolutament sorpresa.»
– Quina contribució va aportar la seva teoria sobre la Gran Muralla?
– «Les primeres preguntes que es fan en astronomia són aquestes: com estan distribuïdes les coses a l'univers? I quin significat té tot plegat? Abans ens pensàvem que les estructures eren molt més petites. Totes aquestes estructures segurament estan lligades amb l'evolució de l'univers i amb la seva història. A més, com que són tan grans i s'estudien des de tan lluny, el temps que tardes a arribar a observar-les és tan gran que per travessar la seva llum ja ha passat una part significativa de la història de l'univers.»
– L'estudi amb els redshits –rajos rojos– ha estat decisiu per als seus descobriments.
– «Abans del meu treball ja se n'havien realitzat d'altres de mapar l'univers, però havien estat uns resums molt petits. Imagina't que tens un mapa de Tarragona i que només hi surt el nucli antic. No hi veuries pas el mar, en aquell mapa, i diries: Tarragona és una ciutat que no té mar. I té mar! Per tant, has de mirar més enllà amb unes estructures molt més grans.»
– És a prop de trobar-hi el que busca, en l'espai?
– (Riu) «Bé, probablement sí, probablement no. Crec que no puc dir que finalment he trobat el que buscava. La ciència es basa en successives aportacions. Segur que vindran altres científics. Auguro que a finals del segle podrem saber els redshits de totes les galàxies de l'univers.»
–La major Gran Muralla, l'Sloan, va ser descoberta el 2003 per un grup de científics de Princeton. Va reforçar aquesta la seva teoria?
– «Sí, és clar. Ells van treballar amb 1 milió de galàxies i nosaltres ho vam fer amb 15.000. El que es van trobar aquests astrònoms van ser les mateixes estructures a gran escala, però repetides.»
– Hi ha una estructura exacta d'aquestes bombolles de galàxies?
– «En un cop d'ull a 200 milions d'any llum, podem observar que hi ha moltes d'aquestes bombolles. Són com bombolles de sabó. Amb el nostre telescopi observem l'espai en molta profunditat i, per tant, molt més antic en el temps. Com que aquestes estructures evolucionen, no podem afirmar que hi hagi una estructura fixa. A més, la tecnologia encara no permet observar l'espai en totes les direccions.»
– Es podrà afirmar mai com és de gran l'univers?
– «Tots els estudis fets fins ara diuen que l'univers és infinit. Com que el Big Bang està en constant expansió, necessitaries temps infinit per descobrir si l'univers és finit o no.»
– La història de la nostra existència està escrita a l'univers?
– «John Miller, un alumne d'Einstein, va dir que l'univers és com és perquè nosaltres estem aquí. Això vol dir que s'han dut unes condicions perquè estiguem aquí, i això significa que algú les ha estat observant.»
– S'està parlant que, amb la posada en marxa de l'accelerador de partícules, existeix un risc que desaparegui el planeta. És cert? Ens hem d'alarmar?
– «No ens hem d'alarmar. Això són especulacions que no tenen sentit.»
– Què és el que més li agrada de Tarragona?
– «No hi ha alguna cosa que m'agradi més que una altra de Tarragona. De fet, és tot el sentiment que envolta la ciutat.»
– Podria resumir-me breument, des de la seva visió d'astrònoma, per què estem aquí?
– «En cinc paraules. No en tinc ni idea.» (Riu).
«Honoris causa» per la URV
Margaret J. Geller es convertirà avui en la segona dona que la URV investeix doctora honoris causa i la primera astrònoma nomenada en tot l'Estat espanyol. La seva màxima aportació a la ciència va ser l'any 1989, amb John Huchra, de l'Smithsonian Astrophysical Observatory, quan van descobrir una gran muralla de galàxies que s'estén 500 milions d'anys llum. El seu treball es basa en el descobriment de la distribució de la misteriosa matèria fosca per entendre el lligam entre la història de les galàxies i la de l'univers.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.